Podcast: Per què els nens i joves tornen d’escola parlant castellà? Amb Gemma Ventura i Noemí Rocabert

A Catalunya pots ser mestre de primària, fer les classes de matemàtiques en castellà i aquí no passa res. Ningú no ho vigila, ningú no ho corregeix i sovint ni el mateix mestre en té consciència. Hi ha mestres d’I3 i d’I4 que diuen «tenim que llegir aquell llibre», i els nens aprenen a parlar català amb persones que no el saben parlar. Portar un fill a l’escola s’ha convertit en una rifa: et pot tocar un mestre amb un català ric que l’encomana o un que fa faltes a la pissarra.

Gemma Ventura, escriptora i periodista, Premi Josep Pla 2023 amb «La llei de l’hivern» i mestra durant anys, ho ha documentat a Catorze en dos reportatges: «L’autoengany de l’escola catalana» i «Què passa amb magisteri». Hi trobem dues noies de 16 anys catalanoparlants a casa que entre elles parlen castellà perquè el català és de friqui, d’independentista, de ric o de bo. Hi trobem un nen de P3 que, mentre aprèn a parlar, ja ha entès que ha de passar al castellà. I hi trobem una facultat on s’entra amb un quatre a la selectivitat i on no s’aprèn què és la immersió ni per què cal transmetre la llengua.

Noemí Rocabert va passar quaranta anys a la trinxera, de la Mina a Ciutat Meridiana. Va viure la il·lusió de la immersió als vuitanta i noranta, voluntària i breu, i diu que ara el panorama li recorda els setanta. Però també porta la prova que es pot revertir: una escola de Ciutat Meridiana que va passar de ser la cua del districte a sentir català al pati, amb gegants, festa major, colònies a Barcelona, teatre al Romea i al Nacional i castells. «Menjar del bo, no papilles».

Jordi Graupera hi afegeix la capa política. Quan l’independentisme va ser derrotat, vam posar els adolescents davant d’una tria abismal: ser català o ser un guanyador. La ideologia bilingüista, que sembla neutral, porta a la desaparició del català. I els polítics fa vint anys que repeteixen que la immersió és un èxit, quan la immersió no existeix. Explicar-ho obligaria a encarar el conflicte en l’econòmic, en l’estructural i en el polític, i al Parlament ningú no el vol encarar.

Una conversa sobre exigència, formació de mestres, direccions i inspeccions valentes, vetlladors lingüístics als patis i als menjadors, i sobre una responsabilitat que ens toca a tots: fora de l’escola, al súper o al carrer, sempre hi ha un nen mirant, i els nens fan la mitjana.

Conversa amb Gemma Ventura, escriptora i periodista, i Noemí Rocavert, mestra jubilada, conduïda per Jordi Graupera, president d’Alhora.

Escolta’l a iVooX:

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: