Carta oberta a la gent d’Alhora

Estimats commilitons,

Sembla que la gran pantomima de la rendició d’ERC va florir aquest divendres 2 d’agost. Catalunya tindrà, gràcies al partit de Macià, un President espanyolista, partidari del 155, que està disposat a realitzar el gran encanteri del “aquests no són els androides que busqueu” fent-nos oblidar catorze anys de lluita i astracanada, d’esperances i traïcions i d’exili i ridícul.

L’altre gran partit còmplice del desballestament de l’1 d’octubre, la Convergència ara dita Junts, prepara el seu darrer acte de propaganda a l’entorn de la tornada del President Puigdemont. Un fet que podria haver estat un símbol per un aixecament popular per Catalunya, i quedarà com un sainet destinat a barallar-se amb ERC per les molles ràncies del que queda del procés.

D’aquí poc temps no en quedarà res de tot això. I si no treballem de valent, Catalunya també ho pagarà car.

En aquest context, alguns vam decidir apostar per crear Alhora com a negació d’aquesta presó de xantatges i bombes de fum. Ara ens toca bastir aquest projecte des de zero. I això del zero és bo.

Comencem amb zero deutes, ni als bancs ni a les mans negres que governen els partits des de fora. Ni empreses de l’IBEX, ni potències estrangeres, ni grups mediàtics nostrats, ni mecenes dels de sempre. Comencem lliures de tot això.

Tampoc tenim zero pressió per haver de col·locar a l’administració a la meitat de nosaltres, perquè no tenim altre ofici que la lleialtat al partit des que anàvem amb calça curta, com passa dins dels partits processistes. Per tant, també som lliures de treballar per Alhora proposant i discrepant, sense por a quedar fora de les llistes electorals o fora d’aquesta o aquella menjadora. Tots sabeu que això és un privilegi que allibera la ment.

Tenim pel davant feina, molta feina. Hem de pensar, debatre, i construir idees, projectes i propostes que pensin Catalunya en clau de llibertat i prosperitat. Hem d’entendre que tenim zero lligams amb del passat, que som lliures de proposar les solucions més enraonades i escaients a tots i cadascun dels reptes que té el país. Fem-ho plegats.

No és allò del “no som d’esquerres ni de dretes” que diuen els populismes, siguin jacobins o ètnics. Tindrem solucions que sobre el paper seran d’esquerres en alguns aspectes, i de dretes en uns altres, perquè la complexitat dels problemes no pot ser resolta tirant de mantres polítics exclusivament ideològics, com si fóssim membres d’una secta religiosa. I això ens fa lliures per pensar, proposar i trobar resposta al gran desgavell social, polític i nacional que patim els catalans. Treballem-ho entre tots.

I finalment, la gran oportunitat és que podrem crear una proposta en favor del país, que pugui rescabalar la confiança dels electors -i de nosaltres mateixos- en els nostres representants polítics perquè no tenim res a perdre i tot a guanyar. Estem fora del jou de les enquestes. Zero pressió de les enquestes perquè el buit mediàtic serà absolut, no hi sortirem a les enquestes.

Tanmateix, no haver de consultar-les ens permetrà imaginar solucions d’estat, pensades per la Catalunya d’aquí 25 anys, i no en el titular que busquem a La Vanguardia per garantir un resultat electoral qualsevol. Crec que és el que ens cal com a nació. Alhora és l’únic partit independentista on tot està per fer, i tot és possible.

Acabo. Probablement, l’executiva us anirà dient i informant de les coses que cal que fem mentre anem construint gruix de gent, confiances i idees. Per la meva part us deixo anar una idea genèrica: estaria bé que abans de final d’any, cadascun de nosaltres hagués convençut almenys una persona que s’unissin al projecte d’Alhora. Seria un primer pas, i quants més serem, millors debats, millors solucions i millor per Catalunya.

Rebeu una gran abraçada.

Kim Dorca