Podcast: Tot el que no t’agrada d’Innovamat: totes les preguntes, totes les respostes

Poques empreses catalanes generen tant de rebuig com Innovamat. Se les acusa de rebaixar l’exigència, d’experimentar amb els nanos i de ser una màfia amb tractes ocults amb la Generalitat. Se’ls retreu també que els nostres fills en saben menys que nosaltres a la seva edat, que el mètode encotilla el mestre i li treu autonomia, que abusa de les pantalles, que afavoreix els nens amb famílies que els poden ajudar a casa i deixa enrere els qui no en tenen, i que fan servir una generació sencera de conillets d’índies a partir d’una evidència més aviat modesta. A Alhora els hem convocat per preguntar-los-ho tot.

Oriol Plans, director general d’Innovamat a Catalunya, i Laura Morera, doctora en Matemàtiques i mestra en actiu, defensen un mètode que ja s’aplica en prop d’un terç de les escoles catalanes i que no s’han inventat ells: s’inscriu en un corrent internacional que fa dècades que avança, del mètode Singapur al JumpMath del Canadà, tots dos al capdamunt de PISA. La seva tesi contrasta amb els nostàlgics del «com ho fèiem nosaltres»: saber-se la taula de memòria no és entendre les matemàtiques.

Però a Catalunya no és que estiguéssim en un punt baix i no millorem, és que empitjorem cada cop més. Per això Graupera els trasllada la queixa dels mestres a les vagues: no tenen temps de fer allò que Innovamat confia que poden fer, perquè les aules són més complexes, les ràtios altes i les hores de matemàtiques, cada cop menys. I la resposta de Morera, sense voler-ho, li dona la raó: «Si el sistema m’ajuda, millor; si no m’ajuda, jo tiro igual.» El mètode s’aguanta sobre el sobreesforç personal del docent i sobre les hores extra que hi posin els alumnes que van enrere i les seves famílies. «Miracles no es poden fer», admet. En un país amb un sistema ben dotat seria un ajust menor. En el nostre, és el símptoma de la malaltia.

Amb tot, l’evidència que hi ha sobre la taula apunta en una direcció bastant clara: segons un metaestudi de 164 treballs al voltant del JumpMath, la descoberta no guiada, allò de posar uns materials sobre la taula i esperar que l’alumne hi vegi alguna cosa, funciona pitjor que la instrucció directa de tota la vida. Però a la vegada, la instrucció directa, al seu torn, funciona pitjor que la via intermèdia: la indagació guiada, on el mestre condueix l’alumne amb les preguntes i els exemples adequats perquè arribi ell mateix a la conclusió, sense limitar-se a dictar-li que qualsevol número elevat a zero és u. No és el professor que ho explica tot ni l’aula on cadascú descobreix pel seu compte: és algú que sap on vol arribar i hi acompanya. Contra la caricatura, doncs, el problema d’Innovamat podria no ser que no ensenyi res, sinó que aquest acompanyament exigeix un mestre amb temps, formació i marge, exactament allò que el sistema li nega.

Escolta’l a iVooX:

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: