Preguntes freqüents que ens fan a Alhora
1. Una altra força independentista? Dividiu el vot?
El fraccionaríem si les altres forces polítiques haguessin demostrat que treballen per la independència, no per un encaix amb Espanya. Hi ha hagut sis anys de majoria dita independentista que no s'ha materialitzat en res que fes avançar el moviment, més aviat al contrari. Cal un revulsiu i nosaltres ho podem ser. Alhora és una alternativa contra la pacificació, cosa que ningú està oferint.
La unitat té sentit si es diu clarament per què es vol, si no, ens converteix en un moviment opac, sense rendició de comptes. Nosaltres entenem que la unitat hi ha de ser entorn a un pla per fer la independència, i per això, si obtenim representació, seurem amb les forces independentistes per saber quin és aquest pla, si en tenen un. Si el seu pla és entregar els vots independentistes al projecte espanyol com fins ara, la unitat és cap al precipici.
2. Aleshores donaríeu suport a un govern de Junts, Esquerra i/o CUP per evitar una presidència del PSC a la Generalitat?
L'argument que s'ha de votar els partits independentistes perquè si no es perdrà la majoria no ens sembla un motiu per votar-los. La majoria ja hi és i n'hem vist el resultat.
Nosaltres tenim clar que no es pot pactar en base a xantatges de cap mena. Ni perquè no presideixi la Generalitat un 155 que ja governa de facto, ni per responsabilitzar-nos de les promeses de retorn de l'exili de ningú, ni per cap mena d'espantall que els mateixos partits no han dubtat de fer servir per guanyar vots. Seurem amb tots els partits que es defineixen independentistes per saber com tenen pensat assolir la independència de forma que es pugui demostrar i decidirem si mereixen el nostre suport o no.
3. Hi ha una part de l'independentisme que es vol abstenir de forma activa perquè entenen que la independència s'ha de fer des de fora de les institucions o després de provocar un esfondrament del sistema autonòmic. Com els convenceríeu?
L'evidència en matèria d'autodeterminació apunta cap al fet que un procés d'alliberament nacional té més probabilitats de reeixir amb unes institucions polítiques a favor, per això considerem important que el nostre projecte arribi a governar. Entenem, doncs, que hem de treballar en el llarg termini.
Des d'Alhora respectem profundament la gent que es vol abstenir, i més encara després de l'erosió que ha experimentat la política catalana en tots els àmbits, també en el de la credibilitat, que és fonamental. És normal (i desitjable) que no regalin el seu vot. I si no ens voten nosaltres perquè no els hem convençut, treballarem per guanyar-nos-el la propera vegada. L'abstenció és una opció legítima quan algú no té qui el representi. El que no compartim és que l'abstenció ens apropi a la independència, pensem que contribueix a fer créixer el cinisme dels partits del sistema.
4. Com fareu la independència?
No és un misteri ni cap secret, la independència de Catalunya es farà com la de tots els països que se n'han sortit. Amb un Govern i un parlament a favor, uns lideratges polítics disposats a assumir l'ordre públic contra grupuscles contraris a la nova legalitat i a encapçalar una revolta i aguantar-la durant setmanes o mesos i 300.000 persones al carrer protegint les institucions i les infraestructures. Tot plegat, fins que als actors implicats els resulti menys costós acceptar la independència i negociar-ne els termes que combatre-la.
En Jordi Graupera ho explica en aquest vídeo que acumula centenars de milers de visualitzacions a les xarxes:
5. Què fareu per potenciar l'ús del català a l'escola, que va a la baixa?
Hem presentat una proposta de pla de xoc, disponible aquí, que ha marcat l'agenda dels mitjans de comunicació les hores posteriors a fer-se pública. Apostem per revifar la immersió lingüística a tot arreu on recula amb una doble xarxa que estengui i garanteixi el dret a una educació 100% en català, sense distincions d'origen o situació econòmica. L’objectiu és passar, d’entrada, a un 30% d’escola immersiva, en un moment en què està en un 13%.
L’existència de la segona xarxa, on avui no hi ha immersió, permet treballar les dificultats concretes de contextos d’alta complexitat política i demogràfica, i fer-hi avançar el català amb mesures específiques, adaptades a l’entorn.
6. I fora de l'escola?
El nostre pla de xoc per la llengua, també inclou mesures per acabar amb el castellà als mitjans públics, perquè l'administració no faci cap contracte públic amb empreses que no respectin el català i perquè l'obtenció del títol C1 de català no sigui automàtica i l'hagin de tenir tots els treballadors públics, avaluats amb un sistema independent.
7. Què proposeu per afrontar els reptes de la immigració?
Sabem que hi ha hagut un procés migratori rècord en termes quantitatius, que ha passat sota l'ocupació espanyola i amb unes institucions autonòmiques derrotades. Com que no tenim pràcticament competències per regular la immigració com fan tots els països, centrem bona part de les nostres polítiques en la llengua, per catalanitzar i educar alhora qui només coneix el castellà perquè és el que se'ls exigeix per progressar. La llengua que s'endugui els immigrats serà la que dominarà Catalunya, perquè voldrà dir que és la de la feina, la de l'escola, i la del carrer.
Una de les nostres mesures més importants és la inversió de 1.000 milions d’euros en un pla d’ensenyament de llengua i cultura catalanes remunerat per a tothom qui no ha gaudit del dret de passar per l’escola catalana democràtica, ja sigui per raons d’edat, de repressió franquista o d’origen. D'aquesta manera, es potencia el català com a llengua d'integració i el progrés econòmic i social, en un moment en què cada cop està més relegat a l’àmbit privat i institucional, i alhora oferir un complement salarial a les persones en situació de precarietat.
Els que culpabilitzen la immigració dels problemes de l'erosió del nostre món aconseguiran el contrari del que diuen defensar: la minorització i desaparició del cos central de la nació i la cultura, perquè no es fixen en la incidència de l'ocupació espanyola i la responsabilitat d'una administració autonòmica en col·lapse, fets que impedeixen gestionar-la com cal.
O ens reproduïm en els fills de la immigració o desapareixem. Per això també cal fomentar la natalitat entre qui vulgui tenir fills quan els vulgui tenir, i no veure com dones que els tindrien abans han d'esperar a passats els 40 havent congelat els seus òvuls, o ja directament descartar tenir-ne, perquè és alhores quan comencen a tenir una carrera amb sentit. Els partits del Parlament porten 20 anys ignorant aquesta qüestió i causant un dels aïllaments més accentuats del nostre entorn, mentre miraven a una altra banda quan les tensions creixien, en nom d'esperar a quan fóssim independents.
8. Sou de dretes o d'esquerres?
Ens considerem nacionalistes en primer lloc, i persones que opten pel raonament pràctic. Ens és igual que una política nostra sembli de dretes o d'esquerres si és eficaç per salvaguardar l'equilibri social, promoure el desenvolupament econòmic i assegurar la supervivència de la nació, en primer lloc pel que fa a la llengua. És una fita que necessita el talent de dretes i d'esquerres, que hem aconseguit reunir a les nostres llistes.
Per exemple: som ferms defensors de la sanitat i l'educació públiques, ens semblen pilars fonamentals que estan en un estat de degradació molt preocupant, i alhora pensem que Catalunya produeix de sobres per tenir uns serveis que no està tenint, i això no es pot paliar, ni moralment ni a efectes pràctics, pujant una sèrie d'impostos que no fan la diferència per no confrontar l'espoli de l'Estat. També estem contra el Hard Rock o els Jocs Olímpics d'Hivern, per ser el paradigma d'un model que trinxa el país. Defensem que les infraestructures han d'equilibrar Catalunya en comptes de centrar-se a Barcelona, cosa que resol part de problemes d'habitatge (a banda d'un parc públic potent de lloguer) i d'oferir alternatives en ferrocarril sempre que sigui possible abans de construïr més carreteres.
9. Defenseu un canvi de lideratges i nous projectes polítics però la cap de llista ja porta anys en primera línia política. És contradictori?
La Clara Ponsatí vol ser el trencagel perquè emergeixi una nova generació de líders per al país, vol posar el seu capital polític al servei d'aquest objectiu. Aquesta nova generació ha de fer possible sortir de l’atzucac on els grans partits ens han dut. Les llistes d'Alhora ja reflecteixen aquesta voluntat, amb persones amb fortes conviccions polítiques que ara han decidit fer el pas, des del món cultural, amb Anna Punsoda, Narcís Comadira, Joan Magrané o Joel Joan, al món educatiu, sanitari, de l'empresa, etc.
10. No hauríeu d'haver fet primàries per conformar aquesta llista?
Ens hauria agradat, però era impossible de fer primàries, un programa, una campanya... en el temps que hem tingut. Sempre diem nosaltres no ens hem presentat a les eleccions, les eleccions se'ns han presentat a nosaltres. La idea era fer un acte de presentació al Teatre Borràs el 23 d'abril, anunciar un congrés fundacional on s'hi afegís qui volgués i decidir entre tots com s'han de conformar les llistes, per exemple. Pere Aragonès va anunciar eleccions tres setmanes abans d'aquest acte de presentació i vam decidir que havíem de presentar-nos, perquè no podíem demanar una política audaç si ens atemoria fracassar en aquest intent.
Un cop celebrades les eleccions, com que volem continuar passi el que passi, farem tot aquest recorregut que no hem pogut fer abans.
11. Aleshores, si no entreu al Parlament, el projecte continuarà?
La idea dels fundadors, que som els que som ara, és continuar passi el que passi, perquè ja hem dit que entenem el nostre projecte com un projecte a llarg termini. Cal recuperar la credibilitat de la política després d'anys que els partits al Parlament s'han dedicat a erosionar-la, i això no s'aconsegueix en quatre dies. Hi ha a qui no li agrada escoltar-ho, però per arribar a la independència, per portar aquest projecte al Govern fruit d'un suport parlamentari majoritari caldrà picar pedra: demostrar amb fets el que diem que farem per recuperar la confiança de l'electorat en els polítics. I mentre no hi arribem hi ha qüestions d'emergència nacional que no poden esperar, com ara un pla de xoc per la llengua, un canvi de model econòmic i la implantació d'un pla nacional d'energies renovables.
12. La cap de llista, Clara Ponsatí, hauria d'haver deixat l'escó al Parlament Europeu que va obtenir quan anava a la candidatura de Carles Puigdemont?
Els escons no pertanyen a un partit sinó al representant. Això és més així encara en el cas de Ponsatí, que va anar com a independent a una candidatura que es deia Lliures per Europa i que volia ser un front de represaliats a Europa. Junts es va fundar més tard i mai ningú no li ha demanat mai formar-ne part. Ella disposa d'un pressupost del Parlament Europeu, no de cap partit, per treballar i administrar-lo com tots els altres eurodiputats. Les discrepàncies amb Puigdemont, per tant, no han de motivar que deixi de donar el servei a la ciutadania que l'ha votat.
En aquest vídeo Jordi Graupera i Clara Ponsatí parlen d'aquesta i altres preguntes recurrents i/o difícils:
13. Els caps de llista a Barcelona, respectivament, heu tancat i encapçalat una llista a les eleccions municipals de 2019 i no vau entrar al consistori barceloní. Això dona la idea del resultat que podeu tornar a tenir a les eleccions al Parlament?
Nosaltres no podem veure de cap manera un fracàs en Primàries el 2019 perquè les eleccions municipals tenen una dificultat afegida respecte de les eleccions al Parlament, que és la necessitat d'assolir un 5% de vots sobre el total per obtenir representació. En unes eleccions catalanes amb la mateixa participació aquest resultat ens hauria permès entrar al Parlament. Això sense comptar que Primàries va arribar a entrar en diferents consistoris de Catalunya. I tot plegat, amb una campanya que comptava amb una ínfima part dels recursos dels que disposava la resta.
14. Per què demaneu diners per finançar la campanya electoral?
Una campanya electoral necessita una gran inversió de diners, i més encara en una formació que ara és extraparlamentària i no té una estructura consolidada com la resta de partits. Encara que comptem amb un capital humà a través de voluntaris que és un luxe, hi ha coses que cal pagar-les, com ara la publicitat online que els partits no necessiten perquè tenen els mitjans parlant d'ells tot el dia. També cal material imprès com fulletons, pòsters, lones, etc., i destinar recursos a investigació i anàlisi de dades electorals, etc.
Els partits del sistema tenen diverses formes de finançar-se, com ara:
- Subvencions de l'Estat
- Crèdits de bancs que els condonen deutes per tenir-los controlats
- Una proporció del sou que els càrrecs de confiança han de donar al partit
- Empreses a les quals després donen contractes arreglant imports per compensar.
Després, evidentment, han de ser lleials a aquestes fonts de diners.
Hi ha hagut exemples de noves forces polítiques que s'han finançat de patrimonis particulars, però aleshores tenen tot l'incentiu del món de representar principalment els seus propis interessos o els dels pocs que els han finançat, en lloc dels interessos de la població en general, que és aquella a la qual demanem diners, que sovint arriben en aportacions petites de molta gent, per portar la seva veu al Parlament.