Els partits de 2017 confiaven que l'Estat aturaria el referèndum, per això no tenien previst declarar la independència ni defensar-la, i van generar la idea mitjançant els mitjans públics que la repressió seria duríssima i que la independència era impossible, tot i que mai els costos d'una revolta autodeterminista havien estat tan baixos.
L'ocupació espanyola i l'administració autonòmica en col·lapse han impedit gestionar adequadament l'onada migratòria dels últims 20 anys. Cal catalanitzar els fills de la immigració i promoure un model econòmic que reguli la migració i redueixi la precarietat per assegurar el nostre futur, i no explotar políticament el dolor i els conflictes que genera perquè això menaça la identitat de la nació i la cultura catalana. .
Si Junts i Esquerra haguessin perseverat per la independència com amb el Hard Rock, ja seríem independents dues vegades. Aquest model implica sectors adaptats a activitats econòmiques de curt termini, joves qualificats obligats a emigrar o rebaixar expectatives, mà d'obra no qualificada importada, preus del lloguer orientats al turisme i un territori trinxat.
Les dades del Síndic de Greuges impliquen que més del 85% dels centres són bilingües o predomina el castellà. És necessari crear una xarxa d'escoles públiques 100% en català per garantir una educació sense distincions d'origen o situació econòmica. Això revertiria la tendència de les escoles immersives, però realment castellanitzadores, que impulsen la diglòssia i l'arraconament del català.
La llei electoral actual és la llei espanyola, no ha estat triada pel Parlament perquè els partits no ho han volgut. Una nova llei electoral, amb llistes obertes i districtes més petits, afavoriria que els polítics responguin davant dels electors i no dels partits.