Debatre amb Sílvia Orriols
De Jordi Graupera
Llegir-lo araPodcast: Rodalies té solució? Una revolució ferroviària per Catalunya
11/04/2025
Temps de lectura: 3 minuts
El fracàs del model ferroviari català no és un accident, sinó el resultat d’una planificació pensada per buidar el territori en tots els sentits. En aquest nou episodi d'Ensems, Jordi Graupera, Daniel Carracelas i Joan Ricart parlen d'una xarxa ferroviària catalana que no només és lenta i ineficient: condiciona el model econòmic, social i territorial del país.
La deficient xarxa ferroviària condiciona completament les vides dels catalans, dispara el preu dels lloguers, força l’adquisició de vehicles privats més contaminants, i limita les oportunitats laborals. Aquest episodi analitza els problemes estructurals del sistema ferroviari català i proposa solucions concretes per transformar-lo.
En aquest nou episodi d’Ensems, Jordi Graupera, professor universitari i president d’Alhora, conversa amb Daniel Carracelas, enginyer aeronàutic amb una dècada d’experiència en projectes d’alta complexitat com la posada en òrbita del satèl·lit Sentinel 6 amb Airbus, que porta 15 anys analitzant sistemes ferroviaris i pensant en el que pot ser millor per Catalunya, i amb Joan Ricart, politòleg, professor a la UPF i membre del comitè polític d’Alhora.
“No és només que Rodalies funcioni malament, és que tot el model està mal pensat, si funcionés com FGC, encara seria deficient”, explica Carracelas, que desmunta la idea que els nostres problemes ferroviaris són només de servei i manteniment. El debat revela com l’estructura radial copiada de Madrid ha convertit cada discussió sobre el tren en una mera qüestió administrativa de diners o competències, mai en una reflexió profunda sobre quin model ens convé com a nació.
El país necessita que la gent com tu es mulli.
Fes-te militant d'AlhoraCarracelas proposa una transformació estructural amb mesures concretes: “Les primeres coses que són extremadament barates de fer, i que canvien el mapa ferroviari de Catalunya, és connectar a Sants les xarxes de Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies, i crear una estació intermodal a Martorell”. Aquestes mesures permetrien reduir dràsticament els temps de viatge, com per exemple d’Igualada a Barcelona, que es podria escurçar en 45 minuts. “Amb 200 metres de via connectes els dos vallesos sense un quart cinturó, encara que també es pugui fer si és necessari econòmicament”, afegeix.
El model que proposa Carracelas s’inspira en països com Suïssa i Àustria, que han desenvolupat sistemes ferroviaris eficients en territoris geogràficament similars a Catalunya. Com apunta Carracelas: “El nostre model, per moltíssimes coses, ha de ser Suïssa. S’assembla a nosaltres en mida, població i orografia, però ells s’han cregut el tren des de sempre”. Fins i tot qüestiona que el problema siguin els diners: “Si hi ha diners per fer les coses malament, hi ha diners per fer-les bé”, afirma.
La conversa també aborda com el model d’infraestructures actual no és simplement ineficient, sinó una eina de control territorial que impedeix Catalunya funcionar com a país: “Concentra la població a Barcelona, buida les comarques i perpetua un model econòmic dependent”, diu Jordi Graupera. La conclusió és evident: necessitem un ferrocarril concebut des de Catalunya i per a Catalunya, que prioritzi el tren sobre el cotxe i garanteixi un servei fiable, ràpid i eficient.
Escolta’l a Spotify:
Escolta’l a Apple Podcasts:
Mira’l a YouTube:
Escolta’l a Buzzsprout:
Vols rebre el nostre contingut per correu electrònic?
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.
