Subvencionar la corda amb què ens volen penjar: vora el 40% de les subvencions de la Generalitat per a cinema van a cinema en castellà
De Jordi Graupera
Llegir-lo araLa gala s'ha convertit en una plataforma des d'on, amb el suport d'institucions estatals i polítics que s’hi sotmeten, es menysprea sistemàticament la llengua i la creació artística del país i es promou una assimilació cultural forçada.
La gala dels premis Gaudí s’ha convertit en un instrument més d’espanyolització de la indústria cinematogràfica catalana i en una plataforma per menysprear la nostra llengua i cultura. És inadmissible que les administracions públiques continuïn destinant recursos dels contribuents catalans a finançar una cerimònia que els denigra. Per això:
Les subvencions destinades a la creació artística han de prioritzar la construcció d’un mercat cultural en català sòlid i amb projecció de futur. El català, com a llengua del país, mereix aquest suport per desenvolupar el seu espai cultural. Els darrers anys hem vist productes promoguts des de les institucions catalanes que estaven produïts en castellà, en un context en què el cinema català competeix amb els recursos i la promoció que l’Estat dedica al cinema en castellà, amb l’objectiu de l’homogeneïtzació cultural.
Subvencionar la castellanització dels creadors catalans debilita el nostre espai cultural i la nostra llibertat creativa, ja que els empeny a sotmetre’s a criteris d’uniformitat espanyola. No podem finançar els instruments de la nostra pròpia subordinació cultural. Defensem el dret a crear en qualsevol llengua per motius artístics o de mercat, però aquestes produccions s’han de sostenir amb recursos propis, èxits comercials o el suport dels estats interessats en la promoció de les seves llengües, sempre que aquests estats no discriminin el català.
Cal aturar la inversió pública en els premis Gaudí: l’Acadèmia que els organitza ha rebut al voltant de 3 milions d’euros des de 2021 de diverses administracions catalanes. La producció de la gala la fa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb diners públics. La gala s’ha convertit en una plataforma des d’on, amb el suport d’institucions estatals i polítics que s’hi sotmeten, es menysprea sistemàticament la llengua i la creació artística del país i es promou una assimilació cultural forçada. És especialment inadmissible que aquests atacs es financin amb els diners dels mateixos contribuents que en són objectiu. Si els promotors de l’espanyolisme volen mantenir aquests espectacles, que busquin finançament privat o estatal, assumint-ne les conseqüències.
L’existència d’una Acadèmia del Cinema Català i d’uns premis que celebrin i promoguin l’excel·lència artística és una idea que va nèixer per fer créixer un sector que vivia sotmès a l’acadèmia espanyola i els seus referents polítics. Recuperar-ne l’esperit seria una bona notícia per la nostra cultura i els seus creadors. Mentrestant, cal retirar-ne el finançament.