El dolor d’avui és la suma de tots els fracassos d’Espanya

Rodalies és tan catastròfic que ens hem acostumat a la idea que el transport públic és una cosa, si bé important, no pas tan essencial com hospitals i escoles.

I és a l’inrevés: la nostra societat es basa en la possibilitat de desplaçar-se a rodalia i a mitja distància de manera eficient i previsible. És la diferència entre una societat que funciona i una que no funciona. Penseu en les imatges de trens que us venen al cap quan penseu en països fallits, en països que no se’n surten o que viuen la plaga d’un mal govern, dictatorial, corrupte i que condemna els seus ciutadans a la pobresa. Sempre és un tren que no funciona, amb gent amuntegant-se al damunt.

Fins i tot Ildefons Cerdà, quan va imaginar l’Eixample de Barcelona, comença dient que és la visió d’un tren, el primer de la seva vida, el que li va fer entendre que tot canviaria: les ciutats del futur, la societat del futur, seria mòbil i el tren seria el protagonista.

Catalunya, a finals del XIX i principis del XX, quan somiava ser un país europeu normal, va apostar primer per una xarxa de trens que connectés els seus mil centres. Però la guerra i la dictadura van prendre el control i ho van degradar.

Els trens són fonamentals per la vida d’un país. Sense trens no hi ha relacions familiars, laborals, econòmiques en les societats avançades. Has de poder viure en un lloc, tenir la feina en un altre —o la universitat, o l’hospital, o la família—. Sense la possibilitat de preveure com i quan podràs anar i venir no pots tenir una vida. Recordeu la pandèmia: per molt de teletreball que hi hagi, sense la possibilitat de moure’t, l’economia s’ensorra, i la vida també.

Els trens de rodalies són els més importants. I a la península Ibèrica no hi ha sistema de rodalies més important que el de Catalunya, perquè és on hi ha més treballadors industrials de tot el sud d’Europa. La degradació de les rodalies de Barcelona no és una cosa d’ara, ni és un accident. És l’actitud deliberada dels governs de tots els colors —investits per partits catalans de tots els colors— de xuclar l’economia catalana mentre se la degrada perquè no puguem aixecar mai el cap. Ningú que s’estimés aquest país permetria això. Tan essencial és el sistema ferroviari que fins i tot els països en guerra, com Ucraïna, posen tots els esforços a fer-los funcionar fins i tot sota els bombardejos. Però de la mateixa manera que la muralla de Barcelona que es va construir després de la Guerra de Successió no es va alçar per protegir la ciutat sinó per controlar-la, el sistema de rodalies de Catalunya no es va dissenyar per fer possible la vida i l’economia sinó per ensorrar-les.

El sistema de rodalies de Catalunya no es va dissenyar per fer possible la vida i l’economia, sinó per ensorrar-les.

Als anys 90, Espanya va decidir-se per l’AVE en comptes dels trens que necessitava. Ho va fer per corrupció, complex d’inferioritat i imperialisme banal: recosir l’Estat amb Madrid.

Espanya va decidir-se per l’AVE en comptes dels trens que necessitava.

És una xarxa deficitària i inútil, que cau a trossos pocs anys després. Un forat negre de diners, gestionat per incompetents i fanàtics. És la xarxa més llarga del món en valor relatiu a com de gran és Espanya, i és la segona del món en quilòmetres, després de la Xina. És la que cobreix la menor densitat de població del món amb molta diferència, i és la que causa més accidents mortals i més números de víctimes.

Avui hem viscut una tragèdia terrible. Tots anem amb el cor encongit tot el dia. Una gent agafa un tren confiant en l’Estat, en els mecanismes de seguretat, i en un tres i no res ja no hi són. És d’una tristesa infinita. Això destrueix la confiança en la vida mateixa, en el funcionament normal de les coses. Recontraputa Espanya. Estat fallit que sacrifica els seus ciutadans a l’altar de les seves corrupcions i fanatismes nacionals.

Perquè aquesta és la raó de fons de l’accident d’avui. Voldran dir que és un error humà. I és clar que un humà ha fallat. Però ha fallat perquè el sistema que havia de controlar les coses està obsolet. I perquè qui mana, qui mana perquè els polítics els han posat a dit, ha decidit actuar amb la mateixa supèrbia i deixadesa de sempre. Recontraputa Espanya. Estat fallit que sacrifica els seus ciutadans a l’altar de les seves incompetències i nepotismes.

Un humà ha fallat. Però ha fallat perquè el sistema que havia de controlar les coses està obsolet.

L’AVE hauria de tancar, ho sap tothom. Quaranta anys després de l’Expo de Sevilla, el primer AVE, absurd i irracional, del tot folklòric, i un escàndol de corrupció que va acabar amb el govern de Felipe González, l’AVE és un fracàs. Només entre Barcelona i Madrid podria justificar-se econòmicament, però posant-hi imaginació. I ha buidat l’Espanya vaciada, i ha xuclat totes les energies i inversions. Com que no té cap rendibilitat, el seu manteniment és com mirar de mantenir una font eterna enmig d’un desert. Falla i fallarà encara més. És el resum de l’Espanya anomenada democràtica. Els fonaments fallen tots, i només hi ha un decorat caríssim que no fa servir gairebé ningú. Entremig, la classe oligàrquica s’ha fet d’or.

Només hi ha un decorat caríssim que no fa servir gairebé ningú. Entremig, la classe oligàrquica s’ha fet d’or.

I han deixat Rodalies destruït. La pitjor gestió de tot el continent. Un fracàs rere un altre, amb un nivell de deixadesa que no permet ni tan sols pensar a resoldre-ho a curt o mig termini. És terrorisme d’Estat, dominació colonial, destrucció de la vida. És com si deixessin els hospitals permanentment sense electricitat o les escoles sense sostres. Recontraputa Espanya.

El dolor d’avui és la suma de tots els fracassos d’Espanya. El dol d’avui és el dol per un país que no pot funcionar mai, perquè la seva existència depèn del mateix autoritarisme fanàtic que fa impossible que res funcioni. Ara veurem la lluita cínica entre PP i PSOE-Sumar, i tot serà el mateix teatret de mentides. Tots dos són responsables perquè en això tots dos estan d’acord. Abans honra sin barcos que barcos sin honra. Abans AVE amb accidents, que estalviar accidents sense AVE.

Ahir Salvador Illa va signar un contracte per regalar-li Rodalies de Catalunya a Renfe. Ahir. Ahir mateix. És un contracte que no s’havia signat en 15 anys, des que, el 2010, la Generalitat va rebre formalment el traspàs de Rodalies. I no s’havia signat perquè era l’únic que tenien els polítics catalans per negociar —des de la seva feblesa. La realitat és que en qualsevol moment, demà mateix, la Generalitat podria donar-li Rodalies a Ferrocarrils, o a qualsevol empresa pública solvent d’Europa. El PSC ha pressionat sempre per signar amb Renfe perquè la seva prioritat no era solucionar el problema, sinó posar els catalans al servei de l’oligarquia espanyola: aquesta és la seva feina històrica.

Demà mateix, la Generalitat podria donar-li Rodalies a Ferrocarrils, o a qualsevol empresa pública solvent d’Europa.

Ahir van signar perquè amb l’excusa de l’empresa mixta, creuen que ja està tot resolt. L’empresa mixta és una concessió del PSOE a ERC per la investidura: van signar que seria un 51% de la Generalitat. Però quan van posar la lletra en el contracte ho van girar: 51% de l’Estat. És el que sempre passa: l’Estat no té cap motiu per complir.

Aquesta empresa de Renfe existeix per evitar el traspàs real. La llei europea obliga que les rodalies siguin, a partir del 2027, o bé propietat de la Generalitat o bé un concurs públic. Amb aquesta empresa fan veure que és de la Generalitat i miren de saltar-se la llei perquè Renfe, la pitjor empresa de transport ferroviari del món, pugui continuar explotant els catalans i destruint-ne l’economia.

Hi ha una manera de dir prou: és fer fora Renfe de Catalunya.

Hi ha una manera de dir prou: és fer fora Renfe de Catalunya. Amb la mateixa discrecionalitat amb què la Generalitat ha signat un contracte amb Renfe, en pot signar un altre amb Ferrocarrils o amb qui vulgui. Farem una Iniciativa Legislativa Popular per fer-ho. I la farem immediatament perquè no podem esperar. Perquè aquesta colla de cínics estan posant en perill la vida de la nostra gent, mentre tots aquests anys han estat destruint el seu futur.

Fora Renfe de Catalunya.

Fora Espanya de Catalunya.