Les Preses: variant del futur o variant del porc?
De Jordi Graupera
Llegir-lo araLa confirmació de la sentència del TSJC contra l’escola catalana ens recorda que cal una resposta que no depengui de cap sentència per ser defensada
31/03/2026
Foto: Shutterstock.
La confirmació de la sentència del TSJC que vol eliminar l'escola catalana vol transmetre un missatge que va més enllà del dret: que no hi ha res a fer, que la llengua a l'escola és una batalla perduda i que és hora d'acceptar-ho. I n'hi hauran més com aquesta. Per això la nostra resposta no depèn de cap sentència ni de cap conjuntura favorable. La doble xarxa és una proposta construïda amb temps, amb la comunitat educativa, amb pares i mares i amb lingüistes, per anar molt més enllà del que cap tribunal ens vol arrabassar.
La nova resolució d’avui, que ordena executar provisionalment la sentència contra l’escola catalana de setembre passat, era esperada. Com ho serà la següent. Les forces de l’Estat porten anys executant un pla metòdic i sense aturador per liquidar totes les eines de protecció del català, i l’escola sempre n’ha estat la peça principal. L’escola no és només un lloc on s’adquireixen coneixements: és el lloc on es decideix bona part de qui som. Qui controla l’escola controla la reproducció nacional. Els espanyols, a dreta i a esquerra, ho tenen molt clar.
Com vam explicar en aquest podcast amb el professor i filòsof Jordi Martí Monllau, la sentència anul·la la possibilitat que l’escola formi part d’un programa de normalització lingüística. Prohibeix els programes d’immersió destinats a per millorar el coneixement de la llengua o incrementar-ne l’ús. Elimina l’obligació que les relacions entre els centres i les famílies siguin en català. En resum, converteix l’escola en un espai sense regulació lingüística fora de l’aula, on cada professor, per facilitat o militància, podrà parlar la llengua que vulgui.
El Departament d’Educació fa veure que no passa res i afirma que el català es manté com a llengua vehicular. Però vehicular i immersiu no és el mateix, i aquesta distinció ho és fonamental. La immersió no és un percentatge d’hores lectives: és un ecosistema. Un ecosistema que realment no ha existit mai.. El castellà és avui la llengua ambiental i d’ús majoritari a les escoles catalanes. Defensar la vehicularitat de la llengua és defensar el que ja teníem ahir, que no era suficient.
No és casualitat que aquesta resolució arribi quan les escoles fan vacances i els carrers queden buits. És un patró que ja coneixem. Però més enllà del càlcul tàctic, la sentència té també una dimensió estètica i política: vol traslladar la idea que no hi ha res a fer, que la derrota és definitiva. Que ens rendim. Nosaltres diem el contrari.
A Alhora fa temps que hem deixat d’esperar el moment oportú: la nostra proposta, la doble xarxa escolar, no depèn de cap sentència per ser necessària ni de cap conjuntura favorable per ser defensada. Construïda amb la comunitat educativa, amb pares i mares i amb lingüistes, és una proposta expansiva que passa del 0% d’immersió real a un 60% estimat d’entrada, que projecta la catalanitat com un dret de tothom i és una porta d’entrada a la comunitat nacional, especialment per als fills de la immigració. Enfortir la base i expandir la catalanitat és una prioritat inajornable.
Entreu a alhora.cat, llegiu els nostres materials sobre la doble xarxa i el model educatiu. I veniu a militar amb nosaltres. Tenim molta feina per fer, i la farem.
A Alhora fa temps que hem deixat d'esperar el moment oportú: la nostra proposta, la doble xarxa escolar, no depèn de cap sentència per ser necessària ni de cap conjuntura favorable per ser defensada. pic.twitter.com/2dCwMtZvmP
— Alhora (@alhora_cat) March 31, 2026
Descarrega el comunicat aquí:
Vols rebre el nostre contingut per correu electrònic?
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.
