Dues maneres de parlar d’immigració
De Jordi Graupera
Llegir-lo ara
Mentre el debat públic sobre la variant d'Olot es divideix entre les promeses de neodesarrollismo i els discursos antiimmigració, estem esquivant parlar del problema de fons. La nova infraestructura impulsarà una indústria del porc que no és rendible sense precaritzar els treballadors. Cal trencar aquest silenci per protegir el futur de la comarca.
El sector del porc a Catalunya és molt gran. Hi ha les macrogranges, hi ha els ecorxadors i hi ha els fabricants de productes finals. Catalunya s’ha convertit en una potència en tots tres, en part perquè altres països europeus s’ho volien treure del damunt, per raons de vegades ecològiques i de vegades econòmiques, que a llarg termini són les mateixes.
Però en la majoria de casos, aquesta indústria, sobretot amb escorxadors i granges, no és rendible. Per fer-se rendible paga uns salaris molt baixos (entre d’altres coses). Aquests salaris farien la vida impossible si no fos perquè el sector públic els complementa amb serveis i ajudes. Això és cert en d’altres sectors. Qualsevol salari per sota d’uns 25K euros bruts anuals és un salari que està, en aquest sentit, subsidiat.
Això no sempre és dolent. Per dues raons. De vegades, hi ha feines que paguen poc però són complementàries amb d’altres feines que produeixen molt. El servei de neteja d’un laboratori de biomedicina potser paga uns salaris que són baixos i la xarxa de seguretat és necessària. Seria ideal que pagués més i és important que això sigui així i ho fem possible, però sumat i restat, aquesta feina suma perquè es complementa amb d’altres. Això no passa amb la feina d’un peó d’escorxador. El peó d’escorxador no es complementa amb res, i el producte tampoc serveix a les necessitats de menjar del país perquè la grandiosa majoria s’exporta.
La segona raó per la qual no és dolent sempre que hi hagi salaris que obtinguin més del que aporten a la hisenda pública és perquè de vegades l’alternativa per aquests treballadors no és una feina més ben pagada sinó cap feina. És la idea de: no et carreguis un sector que dona feina. És cert que si una feina cobreix el 95% del cost de vida i serveis d’un treballador i la seva família, és millor que entre tots subsidiem el 5% que falta que el 100% que pagaríem si no tingués feina. Aquest argument, però, perquè sigui veritat, ha de tenir dos matisos: el treballador realment no ha de tenir disponible un sector millor, un salari millor, una vida millor. I aquest treballador ha de ser ja al país. Aquí hi ha el quid de la qüestió:
Els treballadors d’aquest sector, els peons que cobren tot just el salari mínim, són treballadors importats explícitament per fer aquesta feina —com passa amb el turisme. A banda de la discussió cultural i política, en termes merament econòmics, és molt mal negoci. Portem treballadors que cobren una misèria, en condicions de semiesclavitud, i entre tots en subvencionem el sou.
Això vol dir que entre tots subvencionem la viabilitat d’aquesta indústria perquè pugui vendre pernil més barat a la Xina. Però no ens aporta res, paguem nosaltres perquè existeixi. Subvencionem el preu que paga el consumidor xinès pel seu pernil i ho fem subvencionant els treballadors que l’escorxen.
És clar que la solució seria que el salari que es paga aquests treballadors fos superior a 25K euros bruts l’any. Però aleshores moltes d’aquestes empreses no serien rendibles. Però això és bo: només han d’existir si són rendibles o si no ho són, si aporten alguna cosa bona que el país necessita i decidim subvencionar-la.
La variant d’Olot és necessària per molts motius: per les empreses de la comarca i per la qualitat de vida dels olotins. Fins i tot la gent que hi està en contra, ho diu. Ho sabem perquè ens hem passat mesos anant-hi i parlant-hi amb discreció: amb els dos bàndols. Però una de les raons principals per les quals és urgent és el sector del porc. Els camions que passen per dins de les poblacions generen contaminació de l’aire i acústica, i també una pudor insuportable a porc. Si aneu a Olot veureu cartells penjats als balcons dels edificis per on passen.
La variant treurà aquests camions de la vida de la gent, però també permetrà que n’hi hagi més, que sigui més rendible posar altres parts d’aquesta indústria a la comarca. Això ho sap tothom, encara que facin veure que no. Unes comunicacions més eficients són un dels grans avantatges competitius per qualsevol indústria que hagi de moure els béns que produeix, sigui paper o siguin porcs.
Els meus tuits no frenaran la variant. Si governéssim, no centrariem l’economia de la comarca només en la variant. La variant és necessària, però si la fas, has de saber que estàs ajudant la indústria del porc i això és un problema, és un problema greu, que està generant una migració econòmicament inviable, humanament indefensable, lingüísticament complicadíssima i tots els etcèteres que vulgueu. Pretendre que la variant no tindrà aquests efectes és voler enganyar; fer veure que no cal pensar-hi mecanismes compensatoris és un suïcidi.
Els meus tuits no frenaran la variant, però assenyalar que estem ajudant aquesta indústria és necessari perquè la política es desplaci cap a aquesta conversa. Altrament, l’única conversa que tenim és Salvador Illa a TV3 dient que la variant és el camí al paradís i els antiimmigració dient que cal deportar els immigrants que treballen als escorxadors sense fer res per evitar que hi siguin i en aquestes condicions en primer lloc. Suposo que són els que els paguen la festa.
La Garrotxa és una comarca extraordinària, té coses que haurien de ser model per la resta del país. No volem que entre uns i altres la converteixin en la mateixa degradació dels llocs destruïts pel turisme. Hem de fer per manera que l’economia de la Garrotxa sigui de la mena que he descrit més amunt: feines productives, feines complementàries amb les productives, o feines amb ajuts de tots perquè ofereixen una cosa bona que el país necessita. En aquest ordre de preferència. Hi ha molts reptes: ecològics, energètics, educatius, culturals, etc. La variant pot ajudar a assolir-los o accelerar-ne els impediments.
Hem de tenir aquesta conversa més explícitament. Si sou de la Garrotxa, sumeu-vos als nostres militants de la comarca, que són molt actius i ja hem muntat diversos debats sobre la qüestió per desplaçar la conversa cap a on ens convé. A alhora.cat.
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.