Podcast: Menys ciències, menys exigència, menys país: l’escola al servei de l’assimilació

El futur d’un país sense petroli ni l’exèrcit més gran de la Terra s’aguanta enterament en el talent dels seus joves i en la seva capacitat d’imaginar un món millor. Per això el que el Departament d’Educació és un atac directe a la nostra llibertat, a la nostra prosperitat i a les vides dels nostres fills.

Amb nocturnitat i traïdoria, aprofitant les vacances de Nadal, ha anunciat la fusió de matèries científiques i la reducció d’hores de ciències a secundària. L’argument és tan simple com humiliant: ho demana Madrid perquè les altres comunitats ho fan així. “Sempre ens hem d’assimilar al model educatiu espanyol”, explica David Llambrich, professor de Física i Química amb tres dècades d’experiència. “La consellera deu pensar que potser algun dia serà ministra, i per tant no es vol complicar la vida. Els socialistes mai es compliquen l a vida quan manen a Catalunya.”

Però el problema ve de lluny. Les hores de llengua i literatura catalanes ja havien caigut a dues setmanals a batxillerat i s’han eliminat les lectures prescriptives que garantien una tradició literària compartida. “Perdre la tercera hora és perdre la tradició i és perdre els nostres autors”, denuncia Clara Soley, professora de Llengua i Literatura Catalanes i membre fundadora del col·lectiu Pere IV. “Això participa directament de l’assimilació cap a Espanya.”

El diagnòstic dels professors és demolidor. Soley descriu una “gran degradació de l’exigència, del rigor i un menyspreu pel coneixement” on “un professor exigent pot arribar a estar sota sospita” i on “et regalen les titulacions que fan vergonya”. El professorat, diu, “estem deixats a la mà de Déu”, convertits en animadors culturals davant d’alumnes que “ho saben perfectament, com els gossos oloren la por, i veuen que aquest profe ens el podem menjar de viu en viu”.

Sobre la immersió lingüística, Soley és taxativa: “És un postureig, és una farsa. Les nostres aules han caigut en picat en l’ús del català, no només entre l’alumnat sinó també entre el professorat.” Descriu alumnes nouvinguts “com autèntics bolets” a les aules d’acollida, on passen quatre o cinc hores i “a sobre el professor se’ls dirigeix en castellà”. La pregunta és inevitable: “Què estem pretenent?”

Llambrich, que també és docent de Didàctica de les Ciències a la Universitat Rovira i Virgili, explica com el sistema fabrica mestres d’infantil que “no han fet ciències des de tercer d’ESO” i que hauran d’ensenyar el que no saben. Després de 30 anys a la trinxera, el seu veredicte és lapidari: “Veus un fil continu d’ineptitud que està pendent del postureig, és a dir, de quedar bé. No ho han fet perquè és que no en saben.”

El president d’Alhora, Jordi Graupera, connecta tots els fils: “Vivim atrapats en un món en què ens van fent més rucs, ens van fent més pobres, ens van fent més espanyols, valgui la redundància.” Les matèries troncals que fan possible que la gent tingui accés a una vida millor s’estan reduint “per assimilar-les a un model espanyol fracassat, perquè no podríem dir que hi hagi una primavera de les ciències i de la cultura a Espanya”, ironitza. L’objectiu és clar: “Una pretensió uniformitzadora per part de l’Estat que sorgeix d’una mena d’incomoditat de fons del fet que hi hagi una comunitat humana com és la catalana que prengui decisions autònomes, perquè es pensen que ens creiem superiors a ells.”

Soley ho resumeix amb cruesa: “Hem baixat en picat la comprensió lectora. I la comprensió lectora és directament el pensament crític, la persona que és madura per entendre, la que no és manipulable, la que exigirà els seus drets.” No comptar amb una educació de qualitat es tradueix a treballadors dòcils que acceptin treballs precaris sense fer preguntes.

Per això vam fundar Alhora, explica la vicepresidenta Júlia Ojeda: “Si vam fundar un partit que s’aguanta sobre la llengua catalana i sobre el sistema educatiu és perquè estem convençuts que ens hi juguem el futur però també ens hi juguem l’estabilitat del present.” Alhora té propostes i té gent a les trinxeres. La primera mesura d’un govern d’Alhora seria seure’s a pensar amb tranquil·litat, amb una diagnosi ben feta parlant amb tothom, quantificant els recursos necessaris i anticipant que d’aquí al 2031 se’ns jubila gairebé un 40% del professorat.

Una conversa imprescindible sobre com els departaments d’educació han capitulat davant l’assimilació espanyola i què podem fer per revertir-ho, conduïda per Jordi Graupera, president d’Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d’Alhora.

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: