El retaule de Cubells i la dispersió del patrimoni català
De Albert Velasco
Llegir-lo araPodcast: Sentència del TSJC: som més forts del que diuen els papers
26/09/2025
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el decret lingüístic no busca el 25% de castellà a les aules: busca la desaparició dels catalans. Mentre esperem la sentència del Constitucional, el TSJC accelera l'ofensiva prohibint que l'escola pugui normalitzar la llengua. Jordi Martí Monllau explica el que implica aquest text en l'estratègia d'eliminació nacional.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’anomenat Decret Aragonès per frenar el 25% de castellà a les escoles no és un problema tècnic ni jurídic: és un atac deliberat a l’existència dels catalans com a comunitat política. L’estat espanyol no busca el 25% de castellà a les aules. Busca la desaparició del català i per tant dels catalans.
La sentència anul·la la possibilitat que l’escola formi part d’un programa de normalització lingüística. Prohibeix els programes d’immersió que serveixin per millorar el coneixement de la llengua o incrementar-ne l’ús. Elimina l’obligació que les relacions amb les famílies siguin en català. Converteix l’escola en un espai sense regulació lingüística fora de l’aula, on cada professor podrà parlar la llengua que vulgui. “L’escola ha de servir per aprendre una llengua, però no ha de servir per revertir el procés de minorització de llengua”, resumeix Jordi Martí Monllau, filòsof i professor.
Jordi Graupera, professor universitari i president d’Alhora, explica com l’arquitectura jurídica espanyola està dissenyada sabent que aquesta assimetria porta a curt, mig o llarg termini la desaparició de les llengües no castellanes. “És un intent explícit d’eliminació d’una comunitat lingüística, per tant de la seva politització, de la seva llibertat, de la seva identitat, de la seva història i de tot.”
El país necessita que la gent com tu es mulli.
Fes-te militant d'AlhoraLa nostra existència permanent a Espanya els recorda que la castellanitat no és la universalitat sinó una altra particularitat més. Per això som una molèstia que cal erosionar: “Volen el territori però no volen els catalans”, afegeix Mariona Bosch, editora i membre del Consell Nacional d’Alhora.
Davant d’això, la política catalana té una tendència patològica a adaptar-se a la repressió que preveu que passarà. “És la indefensió apresa: preveient la bufetada, ja experimentes el dolor abans que te la fotin”, afegeix Graupera. Però aquest camí només ens porta a la desaparició.
La solució no passa per respostes intel·ligents al marc jurídic espanyol, sinó per assumir el conflicte: fer fora l’estat de Catalunya. Des dels ajuntaments deixant de contractar empreses sense política lingüística prístina, fins a implementar la doble xarxa educativa per tenir escoles íntegrament catalanes. “Nosaltres no hem de marxar enlloc. Som a casa nostra. El que hem de fer és fer fora l’estat espanyol de casa nostra”.
Els drets es guanyen, no es concedeixen. Un estatut és una concessió. Necessitem drets que ens n’hem guanyat nosaltres perquè són nostres i no ens els poden prendre. I això només s’aconsegueix a través de l’assumpció del conflicte i la mobilització política. És el que explica aquest podcast.
Una conversa imprescindible sobre com la sentència del TSJC forma part d’una estratègia d’eliminació nacional i què podem fer per revertir-la.
Escolta’l a iVooX:
Escolta’l a Spotify:
Escolta’l a Apple Podcasts:
Mira’l a YouTube:
Escolta’l a Buzzsprout:
Vols rebre el nostre contingut per correu electrònic?
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.
