Podcast: Defensar la llengua és alliberar el país

Jordi Martí Monllau

La crisi del català no és un fenomen natural sinó el resultat d'una opressió política sistemàtica. Aquest debat reivindica la territorialitat lingüística, denuncia la covardia institucional i proposa una nova estratègia combativa per recuperar l'hegemonia de la llengua com a eina d'alliberament nacional.

El català és política, és una eina d’alliberament nacional. En aquest episodi de l’Ensems, Jordi Graupera, professor universitari i president d’Alhora, conversa amb el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau, la doctora en literatura catalana i membre del comitè polític d’Alhora Júlia Ojeda, i la criminòloga, activista per la llengua i militant d’Alhora Sheila Marín sobre el retrocés del català, des d’una perspectiva -com no podia ser d’una altra manera- nacional centrada: “Quan parlem de llengua, no parlem de llengua, parlem de nació. Si ens importa la llengua és perquè som catalans. I el català ens fa catalans.” El debat desmunta frontalment el mite del bilingüisme, que Martí Monllau exposa clarament: “El bilingüisme és una categoria individual. Ser bilingüe no és cap problema. […] Però les societats bilingües simplement no existeixen. No és ni bo ni dolent, és que no és possible.”

“Les llengües no els passa que s’esllengueixen, que se fan velles i que es moren, no. A les llengües se les oprimeix. S’oprimeix als pobles que parlen aquelles llengües.” Denuncien també la covardia institucional: “La nostra classe política està acostumada a construir la seva hegemonia a partir de fer-nos creure que no hi ha cap problema”, diu Jordi Graupera.

Davant aquesta situació, Martí Monllau advoca per una nova estratègia que assumeixi el conflicte i busqui victòries concretes en lloc de somiar amb guanyar una sola batalla final. Ho expressa així: “L’enemic se’l derrota a base de perjudicar-lo contínuament. No se’l derrota en una única batalla.” I afegeix: “Quan és tot o res, és res. I quan és ara o mai, és mai.” Aquesta estratègia requereix vincular clarament llengua i identitat nacional, seguint l’exemple basc: “Els bascos s’han lligat llengua i la identitat, llengua i Euskal Herria, i per això l’euskera el tracten seriosament, i per això han aconseguit incrementar no sols els coneixements, sinó els usos.”

El país necessita que la gent com tu es mulli.

Fes-te militant d'Alhora

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout:

Etiquetes:

Vols rebre el nostre contingut per correu electrònic?

Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.

Altres articles recents

Veure'ls tots