Deportar 2 milions de persones

Voler deportar 2 milions de persones, com ha dit Jordi Aragonès, l’ideòleg d’Aliança Catalana, vol dir tenir desenes de milers de policies trucant a les portes de totes les cases del país, posar aquestes famílies, seleccionades per origen, per ètnia o per creença, en camps de deportació sense garanties judicials ni drets de cap mena. Vol dir, si parlem de 2 milions, no pas d’immigrants sense papers o delinqüents reincidents, com els agrada dir, sinó immigrants legals, als quals se’ls han donat papers, drets, permís de residència i treball —i els seus fills, esclar. Vol dir apujar-los a avions i portar-los —insteixo 2 milions— per tot el món, forçant els països receptors a fer-se’n càrrec, sense evidentment cap poder de negociació, i per tant, acabant en distòpies de presons de refugiats.

Bé, potser el destí d’aquestes famílies us és igual i penseu que fer fora els immigrants és tan important que paga la pena un sistema com aquest. Si és el cas, en fi, però potser no us heu parat a pensar el que això implica per vosaltres: un estat policial com aquest afecta tothom, és un món sense llibertat, sense privacitat, sense excepcions per a tu, o els teus amics, o la dona que cuida el teu pare a la residència (recordeu que estem parlant de 2 milions de persones).

Tampoc us heu parat a pensar en el que significa econòmicament. Si tenim tants immigrants és perquè hi ha demanda laboral. Contra la propaganda, la majoria d’immigrants són legals i treballen. Treballen en feines que els autòctons no fem. No només perquè no les vulguem fer, com netejar cases, pavellons, escoles, o construir les estacions de l’AVE, que són els exemples que sempre es posen, sinó que no som prou per fer-les. No som prou per fer-les perquè la població ha envellit molt, i cada cop ho farà més, i calen serveis per cuidar-los, i són la generació que va començar a reduir el número de fills, i per això el que primer eren places buides a les escoles ara, i cada més, i després, són manca de treballadors. Ara mateix, deportar 2 milions d’immigrants vol dir empobrir radicalment el país, fins a nivells que no hem viscut en 150 anys, ni en la postguerra. I deixar la majoria de feines bàsiques de cures i neteja, serveis i alimentació, agricultura i ramaderia, construcció i transport, sense treballadors. Ens podem posar a fer torns per conduir camions i canviar bolquers: començarem pels nois de la direcció d’AC, aviam si entenen el món.

Em direu: doncs perfecte, això demostra que no hem de tenir por perquè no es pot fer, i per tant podem continuar tranquil·lament en l’statu quo. No sé si no es pot fer, el que sí que sé és que de moment només es pot fer pactant amb VOX, suposant que VOX vagin de veres, que és on porta tot això. I que va confirmant la intuïció que AC és un partit creat per gent que és més xenòfoba que independentista.

Potser no us heu parat a pensar el que això implica per vosaltres: un estat policial com aquest afecta tothom, és un món sense llibertat, sense privacitat, sense excepcions per a tu, o els teus amics, o la dona que cuida el teu pare a la residència.

D’altres em direu: per tot això no hi ha competències, a més! Tan se val: un govern, o un parlament, o un partit polític, o una conversa pública que estigui endreçada per aquesta mena de propostes és una vida política degradada, que es distreu amb aquesta mena de converses i que alimenta sempre la crueltat, el fer-se el milhomes, els discursos que en comptes d’explicar què passa de veritat i com evitar que el país se’n vagi en orris, es dedica a captura l’electorat a partir del dolor, la por i l’angoixa d’estar perdent la columna vertebral de la nació. És fanatitzar la població a través de la xenofòbia, i això no soluciona el problema que la immigració pugui portar, el manté igual, però amb una població reclosida, envilida, i sense cap capacitat de sortir endavant.

I no només això: la conversa que proposa AC desvia el focus d’on l’hem de posar, que és lluitar contra l’ocupant, i no col·laborar-hi per una amnistia, per uns quartos més o per expulsar immigrants, cosa que a més Espanya no farà mai, de forma que és per fer veure que expulses immigrants. Tot plegat, mentre ens passa la piconadora per sobre i ens elimina com a nació. Salvar Catalunya, en diuen.

Ara mateix, deportar 2 milions d’immigrants vol dir empobrir radicalment el país, fins a nivells que no hem viscut en 150 anys, ni en la postguerra.

Hi ha d’altres solucions per afrontar el repte de la immigració per a la nostra supervivència nacional, que s’assemblen a qui som, que no renuncien als drets ni al sistema de garanties al que aspira un país mig normal, que no ens obliga a ser contraris als nostres valors ni a la nostra història, que projecta Catalunya pel que Catalunya val i vol, i no pel que tem o no vol. No és cap gran cosa tenir sentiments i idees xenòfobes: tots els humans volen protegir el que és seu; també la gent que no ho admet es reconeix en aquestes idees i sentiments. El que sí que importa és resistir la temptació de convertir això en una política, perquè és inhumà, és ineficient, és apolític, i ens porta a l’extinció com a poble. Aquestes solucions només les estem treballant a Alhora.