La conversa política que volem
Vivim una crisi d’identitat i autoestima nacionals. La llengua retrocedeix perquè la transmissió de la catalanitat a la immigració i les noves generacions s’ha trencat. Les nostres propostes per garantir el dret a viure plenament en català, per estendre i prestigiar la llengua catalana i per catalanitzar la immigració comencen amb aquestes sis.
Cal canviar el model present de falsa immersió, on només el 15% de les escoles i 17% dels instituts la practiquen. Defensem un model de doble xarxa escolar que estengui i garanteixi el dret a una educació 100% en català, sense distincions d'origen o situació econòmica, i faci avançar el català a l'escola no-immersiva actual. L’objectiu és passar, d’entrada, a un 30% d’escola immersiva. A la no-immersiva, introduir una avaluació externa del nivell de català dels estudiants en diversos moments de l’escolarització. En cas de no superar-la, caldrà canviar el pla lingüístic de l’escola o institut. Tota introducció d’elements immersius a l’escola serà incentivada amb recursos extra del departament. L’escola amb alta certificació lingüística serà incentivada perquè garanteix la igualtat d’oportunitats i el progrés econòmic i social.
La doble xarxa que garanteixi una escola immersiva allà on hi hagi demanda assegura que hi hagi presència de l’escola en català a tot el país, i l’existència de la segona xarxa, on avui no hi ha immersió, permet treballar les dificultats concretes de contextos d’alta complexitat política i demogràfica, i fer-hi avançar el català amb mesures específiques, adaptades a l’entorn. Així revertim la tendència actual, per la qual les escoles “formalment” immersives, però realment castellanitzadores, empenyen tot el sistema a la normalització de la diglòsssia i l’arraconament del català.
Cal invertir 1000 milions d’Euros en un pla d’ensenyament de llengua i cultura catalanes remunerat per a tothom qui no ha gaudit del dret de passar per l’escola catalana democràtica. És un pla formatiu per trams, amb una retribució condicional a l’assistència i a la superació de proves de nivell cada dos mesos. L’objectiu és arribar a formar 100 mil persones l’any.
Més sobre l'educació en català remunerada
Calen 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes en els propers 10 anys. Per fer aquesta expansió, cal donar eines a les universitats i estímuls als joves que vulguin formar-se com a professors. Cal crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya per formar els mestres, professors i gestors que caldran a cada nivell en la màxima excel·lència. Cal habilitar els professionals d’altres matèries perquè puguin fer de professors a secundària en condicions lingüístiques òptimes. Al mateix temps, calen mecanismes que retribueixin l’excel·lència en llengua catalana del professorat en actiu i que mobilitzin el potencial que representa el professorat jubilat.
Cal fer complir la llei i el règim de sancions en l’exigència de coneixement i en ús del català per part dels servidors públics. Cal auditar i reformar el sistema d’acreditacions de català i garantir que els certificats per fer de professor, de metge, d’infermer, policia o de funcionari són reals. Cal substituïr l’obtenció automàtica del C1 al final de la secundària per proves a banda per aquells que vulguin acreditar-lo dins o fora del sistema escolar.
Els mitjans públics de Catalunya han de servir tots els parlants de català, siguin d’on siguin, visquin on visquin. TV3 i CatRadio han de parlar només en català, així com tots els productes amb inversió de la CCMA, incloent-hi les co-produccions. Per tant, prou d’entrevistes en espanyol: cal traducció simultània o subtítols de totes les intervencions en llengua no catalana.
Cal fer una plataforma conjunta de TV3, À punt i IB3, unificant i facilitant l’accés a tots els materials que ara hi ha dispersos. Cal que aquest arxiu sigui públic i que es protegeixi amb unes lleis de memòria que obliguin a mantenir-lo i fer-lo créixer. Cal desacoblar el 3cat en quatre grans línies: televisió, ràdio, internet i ficció. Tot i que en determinat moment les línies puguin col·laborar per projectes, cal que cadascuna d’elles treballi amb objectius, eines i pressupostos diferents, per adreçar els reptes de tots els mercats digitals.
La contractació pública ha de tenir la política lingüística de l'empresa com a requisit. I cal afavorir les empreses que prioritzin la comunicació en català amb els empleats i els clients – correspondència, factures, etiquetatge, menús, etc.
