Un nou model econòmic allunyat del monocultiu del turisme

Vivim una crisi d’empobriment. Per fer Catalunya rica i plena cal un nou model econòmic, sostenible i amb perspectiva social, centrat en el coneixement i la innovació. Volem un país a l’altura de les nostres ambicions que permeti a les famílies accedir a un habitatge i als joves prosperar sense haver d’emigrar i tenir fills quan vulguin i no quan sigui massa tard.

1. Pla de xoc contra el fracàs escolar.

Cal un pla de xoc contra el fracàs escolar. Cal que els mestres i professors tinguin el paper central dins l’aula, guiant els infants a aprendre a llegir i escriure, comptar, raonar i comunicar-se enriquint la llengua dels alumnes. En aquest sentit, i considerant que el fracàs escolar és tres vegades superior en nois que en noies, cal que els centres treballin amb entitats del tercer sector i que incorporin referents masculins al seu dia a dia per orientar-los.

• Calen atraure cap al magisteri milers dels nostres joves més motivats i brillants. Cal mobilitzar el potencial que són els professors jubilats.
• Cal crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya per formar els mestres, professors i gestors que caldran a cada nivell en la màxima excel·lència. Convenis amb les universitats per expandir i reforçar la formació de docents. També cal reformar màster de professorat.
• Cal establir una carrera professional pels directius de les escoles.
• Calen mecanismes d’avaluació i govern de les escoles en què els equips directius rendeixin comptes amb avaluacions externes i els resultats siguin públics.
• L’avaluació global del sistema l’ha de fer una agència independent i ha ser periòdica i pública. L’IDESCAT publicarà anualment dades estadístiques detallades del sistema fàcilment accessibles als investigadors.

2. Prou turisme

Aturem la deriva cap al monocultiu turístic. Prou Hard Rocks i altres invents com els Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. Cal deixar d’afavorir els sectors econòmics que viuen de la precarietat salarial, importen mà d’obra barata en les pitjors condicions possibles, malmeten la terra i devaluen el teixint productiu. Cal ser molt més restrictiu en les llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i endurir les condicions per a la renovació d’aquests permisos. Cal incrementar el rigor a les inspeccions de treball als establiments hotelers i de restauració. Cal un increment substancial de la taxa turística i que la recaptació derivada no pot estigui controlada pels interessos del sector.

3. El coneixement, al centre del model econòmic

Posem la creació de coneixement al centre del desenvolupament econòmic. Fem que el capital humà sigui l’actiu més important de la nostra economia. Cal incentivar l’activitat empresarial que prospera des del coneixement, la innovació i el respecte pel medi ambient. Cal aprofitar el talent local generant els instruments i l’entorn necessaris perquè fructifiqui la innovació i la creació d’empreses.

• Desenvolupar la infraestructura necessària per facilitar la generació i disseminació del coneixement, creant sinergies entre ensenyament, recerca i emprenedoria.
• Cal millorar l’eficiència de les inversions en I+D. Les inversions públiques, els subsidis i la fiscalitat destinades a donar suport a l’economia del coneixement han d’anar alhora.
• Desplegar la legislació que impulsi la interaccions entre la inversió privada i publica en I+D. Eliminar barreres al finançament privat de la recerca universitària (que actualment representa només el 1.5%).
• Reformar el finançament i govern de les universitats. Autonomia, òrgans col·legiats reduïts i avaluació.
• Inversió en educació continua de la mà d’obra.
• Facilitar la participació d’empreses de tecnologia punta al programes de formació professional.

4. Institucions al servei de l'emprenedoria

Fem la vida mes fàcil als emprenedors. Incentivem la creació d’empreses oferint un marc institucional competitiu, previsible, transparent, simple i segur.

• Predictibilitat. Les autoritzacions han de tenir terminis previsibles i han de funcionar per silenci administratiu positiu: si cal permís per dur a terme un nou projecte econòmic, s’ha de poder saber quin termini tenen per resoldre, i l’incompliment ha de tenir conseqüències.
• Transparència. Cal una política de transparència: IDESCAT ha de fer públiques, per cada municipi, les dades de permisos d’obres, aprovacions o denegacions activitat, etc., per evitar que ajuntaments i altres administracions actuïn amb opacitat com a barreres a l’activitat emprenedora.
• Simplificació administrativa. Ponència única: les diverses administracions i departaments han de consolidar processos, no pot ser que els expedients passin per desenes de nivells administratius a diverses conselleries.
• Claredat i seguretat jurídica. Prou legislar de cara a la galeria: 20 decrets-llei i 5 lleis cada any, sense derogar-ne cap, genera un corpus jurídic llarg i és feixuc avaluar-ne el compliment. Cal un programa de consolidació i simplificació regulatòria; 100.000 planes de normativa regulatòria (al País Basc són només 8.000) donen molt marge per trobar escletxes i inconsistències que judicialitzen qualsevol iniciativa.

5. Reestructuració de la xarxa de transport

Volem una Catalunya més equilibrada, amb una xarxa de transport mallada i un desenvolupament urbà poli-cèntric. Per això, cal frenar el creixement urbanístic descontrolat a l’àrea de Barcelona i revitalitzar els centres urbans, especialment de les ciutats mitjanes de Catalunya. Alhora, cal una reestructuració integral del sistema ferroviari, optimitzant l’ús de les infraestructures existents i millorant la connectivitat i eficiència del servei de transport públic.

• Governança i infraestructura ferroviària: assumpció de la titularitat completa de les infraestructures ferroviàries per part de la Generalitat.
• Millora de la seguretat, manteniment i comunicació cap a l’usuari en el transport públic: manteniment regular dels trens i vies, implementació de nous sistemes de comunicació i senyalització. Estacions de trens com a espais segurs.
• Redefinició del transport públic: distinció entre serveis locals, regionals i interregionals, optimitzant els temps de viatge i la connectivitat. Creació de la targeta única integrada per tot Catalunya, eliminació del sistema de zones.
• Desenvolupar una xarxa extensa de carrils bici connectats entre ciutats i zones rurals, implementar punts d’aparcament segurs per bicicletes a totes les estacions de transport públic.
• Extensió de la xarxa de carregadors elèctrics per a vehicles sostenibles i creació de P&R a les proximitats de les estacions de transport públic.

6. Un pla d'habitatge que no expulsi els residents

Necessitem un Pla nacional d’habitatge per incrementar el parc d’habitatge social de lloguer i apostar per la simplificació i endreça normativa i administrativa.

• Cal revisar processos, terminis i actors per accelerar i donar transparència als processos d’autorització urbanístics, de construcció i de rehabilitació.
• Promoció de l’HPO: Reforma de la llei del 30% d’HPO per garantir suport financer als promotors i convertir aquests habitatges en propietat pública una vegada finalitzats.
• Rehabilitació i ús compartit d’habitatges: Suport a propietaris per rehabilitar edifici antics a canvi de lloguer regulat, potenciant l’habitatge de protecció oficial (HPO).
• Penalitzacions en l’impost de transmissions patrimonials a les operacións de compra-venda de no-residents inferiors a dos anys, a les zones d’alta pressió especulativa.

7. Fiscalitat

Cal incrementar de la taxa turística. En el context present d’ocupació espanyola l’Impost de Patrimoni i l’Impost de Successions actuen com una eina de descapitalització de la classe mitjana catalana. En la seva formulació actual a Catalunya l’Impost de Patrimoni, es un impost regressiu. Una reforma que augmenti els mínims exempts i revisi exempcions pot corregir aquesta distorsió i mantenir o augmentar la recaptació. A l’Impost de Successions cal avaluar si el seu pagament obliga a la liquidació de patrimoni i si és així corregir i ajustar mínims exempts i tipus a la baixa.