De l’Armada Invencible a l’espoli fiscal: com les institucions determinen el destí de les nacions
De Elisabet Vives
Llegir-lo araEl 1936 la Generalitat va salvar les pintures de Sixena. Vuitanta anys després és jutjada per espoli. Albert Velasco desgrana l'operació jurídica espanyola per convertir herois en criminals i esborrar la memòria catalana dels territoris fronterers. Un dels entramats judicials més calculats que ha bastit l'estat contra Catalunya,
El 1936, Josep Gudiol va arriscar la vida per salvar les pintures de Sixena de les flames. Vuitanta anys després, la Generalitat que va finançar aquella operació heroica és acusada pels tribunals espanyols d’espoli i els seus responsables convertits en criminals. El que abans era lloat per tots els organismes internacionals com “una gran operació de salvament” ara és condemnat com a “botín de guerra” per una justícia que aplica l’article 155 fins i tot al patrimoni.
Albert Velasco, historiador de l’art i expert en art medieval, desgrana amb Jordi Graupera i Anna Punsoda una de les operacions d’enginyeria jurídica més sofisticades que ha dissenyat l’estat espanyol contra Catalunya. “És una operació d’arquitectura jurídica bestial que cal treure’s el barret davant dels advocats aragonesos. Ens ho ha passat per sobre”, reconeix sobre un pla que va començar amb la segregació del Bisbat de Lleida el 1995 i culmina ara amb Sixena.
El podcast revela com el cardenal Omella -“personatge nefast”- va pressionar fins a la crueltat el bisbe Ciuraneta, com una monja misteriosa d’Àlaba es converteix de la nit al dia en propietària legal de Sixena, i per què el Museu de Lleida era “l’únic museu del món que explica què és la Franja”. Una explicació que ara ha desaparegut per sempre.
Descobrim també que els aragonesos van refusar pagar la restauració de les pintures durant el franquisme, que els col·legues europeus de Velasco “estan al·lucinant” amb el cas, i com Santi Vila “sempre comet el mateix error” cedint davant Madrid. Una conversa imprescindible per entendre l’estratègia espanyola d’esborrar la memòria dels territoris fronterers i per què “els qui són de la frontera d’un país sense frontera sempre reben la primera, la segona i la tercera”.
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.