El problema del lloguer a Catalunya no és el que et diuen
De Antoni Mazaira
Llegir-lo ara
20/11/2024
Temps de lectura: 1 minuts
L'avaluació empírica de la llei catalana de 2020 de control de lloguers mostra resultats ambivalents. Si bé va aconseguir moderar els preus, també va reduir l'oferta d'habitatge disponible, suggerint la necessitat de considerar mesures complementàries en futures regulacions.
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una preocupació social creixent, especialment entre els joves catalans. Segons les dades del CEO, és el principal problema pel 24,4% dels joves d’entre 25 i 34 anys, mentre que pel conjunt de la població se situa com el segon problema més important (10,8%). La situació és especialment greu a Barcelona, on el lloguer mitjà arriba als 1.200€ mensuals, equivalent a més del 70% del sou mitjà dels joves.
Investigadors de la UPF presenten la primera anàlisi completa sobre els efectes del control de lloguers a Catalunya, amb la Llei 11/2020, declarada inconstitucional dos anys més tard. La recerca, basada en més de mig milió de contractes des de principis de 2016 fins a juny de 2021, mostra impactes significatius tant en preus com en oferta d’habitatge. Mentre que els preus es van reduïr en un 5%, va tenir lloc una caiguda del 10% en l’oferta d’habitatges, amb efectes diferents segons el segment de mercat.
Joan Monràs, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i coautor de l’estudi, ho explica en conversa amb Jordi Graupera, president d’Alhora.
