Podcast: Quan la terra s’abandona, el foc ocupa el seu lloc

Els boscos catalans són bombes d’energia acumulada a punt d’explotar. Aquesta no és una metàfora: és la realitat d’un país que ha abandonat la gestió del seu territori i ara en paga les conseqüències cada estiu. Catalunya es troba entre les cinc comunitats de l’Estat que menys inverteixen per hectàrea forestal, una dada que explica per què els incendis són cada cop més devastadors i per què els bombers parlen obertament del risc que Collserola cremi demà.

Rafel Esteban, exoficial de bombers del Grup d’Actuacions Especials amb 39 anys d’experiència, explica com la gestió forestal s’ha convertit en “un acte polític” que defineix el model de país. “Un país amb un bosc gestionat és un país que ha fet servir l’energia potencial d’aquell bosc amb coses que ha decidit prèviament. Un país amb un bosc no gestionat és un país que un bon dia es trobarà amb un lliurament massiu d’energia d’una manera descontrolada”, adverteix.

El foc no és l’enemic: ho és l’abandonament. Durant segles, el foc va ser “una eina cultural de gestió” amb cremes controlades, neteja de marges i pràctiques agrícoles basades en el coneixement transmès entre generacions. El problema arriba “quan el territori ha estat abandonat, quan s’hi ha perdut la mirada humana, el treball, la memòria de com conviure-hi”, explica Jordi Graupera, president d’Alhora.

Paral·lelament, la massificació de la muntanya ha col·lapsat els serveis de rescat. Els rescats han passat de 200 anuals als anys vuitanta a 2.500 actualment. “A vegades hi ha cua de rescats. Tenim els tres helicòpters volant i tenim rescats esperant”, explica Esteban sobre una realitat que reflecteix com la democratització de l’accés a la natura ha generat nous problemes. “Ja no és que la gent vagi a fer muntanya, és que la gent se’n va al medi natural”, precisa.

La solució passa per la política, no només per la tecnologia. Els bombers poden tenir helicòpters i tecnologia avançada, “però els incendis s’apaguen amb una construcció nacional forta, perquè cal una visió de país”, afegeix Graupera. Això implica invertir en una economia rural compatible amb el territori i donar recursos als propietaris forestals, que es queixen de no poder fer la gestió que voldrien per culpa de normatives que els lliguen de mans i peus.

El testimoni d’Esteban també revela per què els bombers van esdevenir símbols durant l’1-O: “Era l’únic cos uniformat que donava rellevància a la part pública en aquests fets”. A diferència d’altres cossos, “el bomber mai no té cap acció per refrenar la població, és per protegir-la”. Quan els carrers cridaven “els bombers seran sempre nostres”, expressaven aquesta confiança en un cos que “només protegeix”.

Una conversa que repassa diferents vessants de la feina dels bombers i sobre com la gestió del territori és inseparable de la construcció nacional i com l’abandonament del món rural no és un accident sinó el resultat d’un model polític que prioritza la metròpoli. Jordi Graupera conversa amb Rafel Esteban sobre la urgència de recuperar la mirada humana sobre el paisatge abans que sigui massa tard.

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: