Subvencionar la corda amb què ens volen penjar: vora el 40% de les subvencions de la Generalitat per a cinema van a cinema en castellà
De Jordi Graupera
Llegir-lo araL’Institut Vallvera de Salt, amb més de 35 llengües parlades, esdevé un exemple del repte d’ensenyar català en un entorn divers. Immersió i immigració: poden sostenir-se mútuament?
L’Institut Vallvera de Salt té més d’un miler d’alumnes, i s’hi parlen entre 35 i 40 llengües diferents. Tot i aquesta diversitat, la seva directora, Eva Rigau, lluita cada dia perquè sigui un dels escassos 17% d’instituts que, segons el Síndic, practiquen la immersió lingüística.
Salt, amb al voltant d’un 38% de població d’origen migrant, més del doble de la mitjana catalana, i amb un PIB per càpita que és la meitat de la mitjana nacional, es troba en el centre del debat sobre educació, cohesió social i llengua. El repte no és menor: en un entorn amb un alt percentatge de famílies que només han assolit estudis primaris (27,6%) i una taxa d’atur elevada (12,42%), mantenir el català com a llengua vehicular requereix un esforç que va més enllà de les aules.
Com s’ho fan a l’Institut Vallvera per fer efectiu aquest model? Quins obstacles troben per fer que el català arribi més enllà de les classes, al pati o a les famílies? És la immersió que sosté la immigració, o pot la immigració sostenir la immersió?
Aquestes i altres preguntes centraran una conversa molt necessària amb Jordi Graupera, professor de filosofia a la universitat i president d’Alhora, i Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana, professora de futurs mestres de llengua catalana i membre del comitè polític d’Alhora. Un episodi que combina dades, experiència i reflexió crítica sobre un dels grans reptes del futur de Catalunya.