Subvencionar la corda amb què ens volen penjar: vora el 40% de les subvencions de la Generalitat per a cinema van a cinema en castellà
De Jordi Graupera
Llegir-lo araAnalitzem la figura de Guimerà, dramaturg universal i precursor de l'independentisme català prepolític, a través de la seva obra i la seva activitat política, marcada per la fundació d'Unió Catalanista, arran d'un documental de TV3 explora la seva influència política i cultural.
La docusèrie de TV3 “Guimerà, el Nobel sense premi” ha revelat l’impacte durador d’una de les figures més influents de la cultura catalana, un dels màxims exponents de la Renaixença. Àngel Guimerà va transcendir el seu rol de dramaturg per esdevenir un referent nacional i una icona popular, fins el punt que el seu enterrament va col·lapsar el centre de Barcelona de gent que el volia acomiadar. Tot i néixer a Canàries, va ser pioner en reivindicar la llengua i la identitat catalanes, anticipant un independentisme que no es definia com a tal en aquell moment i que es va acabar articulant al voltant d’Estat Català, a les tesis del qual va donar suport. El 1895, com a president de l’Ateneu Barcelonès, va trencar tabús fent el primer discurs en català, desafiant les elits possibilistes que havien abraçat la llengua castellana i també amb la seva vida personal, marcada per la relació amb Pere Aldavert.
En parlem amb el director del documental, Pep Antoni Roig, i el dramaturg Sergi Belbel. Amb Jordi Graupera i Júlia Ojeda.