Podcast: Descolonitzar la ment: de Kenya a Catalunya amb Òscar Andreu

Les llengües no són simples eines de comunicació: poden dominar-te o alliberar-te. Aquesta és la lliçó que ens deixa Ngũgĩ wa Thiong’o, l’escriptor kenyà que va revolutionar la seva carrera quan va decidir deixar d’escriure en anglès per fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. Una decisió radical que el va portar a la presó i a l’exili, però que li va demostrar una veritat universal: “parlar la nostra llengua ens fa més lliures”.

Òscar Andreu, humorista de “La Competència”, explica el seu propi procés de descolonització lingüística: “Jo fugia del conflicte i comprava aquestes motos de que com més llengües millor”. Però hi ha un moment d’inflexió: “Per què hauria de participar en el sistema cultural que es regeix per la llengua que em volen imposar?”. La resposta arriba quan descobreix que “el fet de descobrir la meva pròpia llengua m’ha arrelat al passat… m’ha fixat al present ser on soc i em projecta al futur ser on vaig perquè per mi és la brúixola”.

Júlia Ojeda, membre del comitè polític d’Alhora i acadèmica especialista en teoria decolonial, va conèixer personalment Thiong’o a Califòrnia. “El primer que li vaig dir és: ‘Tot el que has escrit és aplicable al cas català?’ I em va dir: ‘Sí sense cap mena de dubte'”, explica. L’autor kenyà va confirmar directament que la seva teoria s’aplica perfectament al context català.

Però el repte és col·lectiu. Catalunya necessita trencar els tabús lingüístics. “El català no es mor. El català el maten”, afirma Andreu. I afegeix sobre el mite del bilingüisme, en la línia del que diu el filòsof Jordi Martí Monllau: “El bilingüisme és l’avantsala de la desaparició d’una de les dues llengües, concretament la que no té exèrcit, la que no té Estat”.

El cas català té especificitats que l’agreugen. Ojeda assenyala que amb el kikuiu i l’anglès “eren llengües de famílies absolutament separades mentre que nosaltres tenim una llengua similar al castellà i la capacitat d’absorció una de l’altra és molt més ràpida”. En qualsevol cas la dominació és subtil: primer “arriba amb el canó” i després “a través de la pissarra i el guix, subjuga les ànimes”.

La resposta passa per una revolució cultural que Andreu aplica a la seva tasca a “La Competència”, construint personatges amb registres catalans específics. “No és possible fer una reflexió lingüística si no és política”, conclou. Com descobreix en la seva experiència: “No soc jo que salvo el català, sinó que paradoxalment… es gira la truita”.

Escolta’l a iVooX:

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: