Deportar 2 milions de persones
De Jordi Graupera
Llegir-lo araLa crisi del català no és un fenomen natural sinó el resultat d'una opressió política sistemàtica. Aquest debat reivindica la territorialitat lingüística, denuncia la covardia institucional i proposa una nova estratègia combativa per recuperar l'hegemonia de la llengua com a eina d'alliberament nacional.
El català és política, és una eina d’alliberament nacional. En aquest episodi de l’Ensems, Jordi Graupera, professor universitari i president d’Alhora, conversa amb el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau, la doctora en literatura catalana i membre del comitè polític d’Alhora Júlia Ojeda, i la criminòloga, activista per la llengua i militant d’Alhora Sheila Marín sobre el retrocés del català, des d’una perspectiva -com no podia ser d’una altra manera- nacional centrada: “Quan parlem de llengua, no parlem de llengua, parlem de nació. Si ens importa la llengua és perquè som catalans. I el català ens fa catalans.” El debat desmunta frontalment el mite del bilingüisme, que Martí Monllau exposa clarament: “El bilingüisme és una categoria individual. Ser bilingüe no és cap problema. […] Però les societats bilingües simplement no existeixen. No és ni bo ni dolent, és que no és possible.”
“Les llengües no els passa que s’esllengueixen, que se fan velles i que es moren, no. A les llengües se les oprimeix. S’oprimeix als pobles que parlen aquelles llengües.” Denuncien també la covardia institucional: “La nostra classe política està acostumada a construir la seva hegemonia a partir de fer-nos creure que no hi ha cap problema”, diu Jordi Graupera.
Davant aquesta situació, Martí Monllau advoca per una nova estratègia que assumeixi el conflicte i busqui victòries concretes en lloc de somiar amb guanyar una sola batalla final. Ho expressa així: “L’enemic se’l derrota a base de perjudicar-lo contínuament. No se’l derrota en una única batalla.” I afegeix: “Quan és tot o res, és res. I quan és ara o mai, és mai.” Aquesta estratègia requereix vincular clarament llengua i identitat nacional, seguint l’exemple basc: “Els bascos s’han lligat llengua i la identitat, llengua i Euskal Herria, i per això l’euskera el tracten seriosament, i per això han aconseguit incrementar no sols els coneixements, sinó els usos.”
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.