Podcast: De 10 milions de catalanoparlants, Google només en veu 5: com ser catalans també a la xarxa?

El català està un bon moment a internet. Hi ha presència, qualitat de contingut, visibilitat en la majoria de serveis. Però un dels problemes que tenim és que són els propis usuaris els que no s’ho creuen. I aquesta incredulitat té conseqüències mesurables: només un de cada cinc dispositius als territoris de parla catalana de l’Estat espanyol està configurat en català. Entre Principat, País Valencià i les Illes hi ha entre 25 i 30 milions de smartphones, ordinadors i tauletes. Només 5 milions diuen “hola, si tens contingut en català, el vull veure” quan es connecten a la xarxa.

Albert Cuesta, enginyer en telecomunicacions, periodista tecnològic i activista lingüístic, porta 15 anys lluitant perquè el català tingui la presència que mereix al món digital. Va ser ell qui es va plantar a les oficines de Twitter a San Francisco sense cita prèvia per demanar que incorporessin el català. Va ser ell qui va pressionar el CEO de Twitter fins que va cedir —per motius comercials, perquè volien que el Barça adoptés la plataforma. Va ser ell qui, després de 9 anys de negociacions, ha aconseguit que SEAT finalment ofereixi els menús dels seus cotxes en català. “Vaig plorar quan ho vaig veure”, confessa.

“Quan vaig a una empresa gran i els dic que som 10 milions de catalanoparlants, em contesten: quants dius que sou? 10 milions? No, jo només en veig 5”, explica Cuesta. Els gegants digitals ho mesuren tot. A diferència de les enquestes, que recullen el que la gent diu, les plataformes saben exactament quants usuaris tenen els dispositius configurats en català. I la xifra és desoladora.

El problema és de responsabilitat individual, col·lectiva i institucional. Individual perquè cada català que presumeix de ser-ho pel carrer però no es manifesta com a tal a la xarxa està reduint el pes del català davant les grans empreses. Col·lectiva perquè hem adoptat les plataformes digitals com si fossin serveis públics quan en realitat són negocis privats que no ens deuen res. I institucional perquè l’administració pública segueix comprant cotxes patrulla per als Mossos, ambulàncies i camions de bombers sense menús en català, i perquè departaments de la Generalitat contacten els ciutadans per WhatsApp —un servei privat de Mark Zuckerberg— donant per suposat que tothom el fa servir.

“La compra pública és fonamental”, afirma Cuesta. “Qualsevol empresa que interactuï amb l’administració ha de ser lingüísticament responsable. I s’han de cancel·lar els contractes amb qui no ho sigui”, afegeix Jordi Graupera, president d’Alhora. Aquesta és precisament una de les propostes d’Alhora: una administració lingüísticament conscient que utilitzi el poder de compra pública per catalanitzar el mercat.

Cuesta també posa el dit a la nafra sobre la immigració: “La veritable amenaça pel català al carrer no crec que siguin els paquistanesos, ni els hindus, ni els xinesos. Crec que són la gent que ve de Llatinoamèrica, que pensen que com que aquí ja els entendran en espanyol, es comporten així.” Ho va viure en primera persona quan una responsable mexicana de localització de Twitter es va mostrar “completament refractària” a incorporar el català perquè l’únic idioma que li interessava de la península ibèrica era l’espanyol.

La conversa també aborda el poder de les grans tecnològiques i els seus perills. Cuesta no fa servir res de Meta (ni WhatsApp, ni Instagram, ni Facebook) perquè “formen part del complex xuclador de dades personals de Mark Zuckerberg”. Però no és només una qüestió de privacitat: “Parlem de les massacres a Birmània. Parlem de la manipulació de les eleccions nord-americanes amb Cambridge Analytica. Parlem de fa quatre dies que s’ha descobert que la direcció de Meta és absolutament conscient que el 10% de la seva facturació són anuncis d’empreses que ells saben que són estafadors.” La seva conclusió és contundent: “Jo amb aquest tio no tinc cap interès a ampliar el seu negoci.”

L’algoritme de les xarxes socials també posa a prova la nostra consciència com a individus: “Si et deixes captar per l’algoritme d’X, d’Instagram o de TikTok, estàs venut.” Les plataformes volen que estiguis molt temps connectat per veure més anuncis, i han descobert que el contingut polèmic, violent i provocatiu genera més permanència. “Si comproven que reacciones millor a provocacions, et posen contingut provocatiu.”

La solució passa per la responsabilitat individual. El primer pas és anar a configura.cat i posar el català com a primer idioma de l’iPhone, l’Android, el Windows, el Mac i el perfil de Google. “De manera que quan vagis pel món digital, aquells aparells demanin contingut en català de manera preferent.” Això serveix perquè els serveis que ja tenen versió catalana te la mostrin, i perquè les empreses que no la tenen vegin un increment de la demanda.

“Hem renunciat a que ens facin les coses perquè estem disposats a fer-les nosaltres”, reflexiona Cuesta sobre per què la Viquipèdia en català va ser la tercera edició amb contingut o per què els catalans van traduir Twitter més ràpid que els àrabs tot i ser una fracció dels parlants. Però aquesta energia també s’ha de canalitzar políticament. Com diu Jordi Graupera a l’obertura del podcast: “A Catalunya, el fet de ser un país ocupat fa que la nostra classe política tingui tendència a adaptar-se a les necessitats polítiques que l’Estat espanyol els imposa, evitant el conflicte, evitant la fricció, i ocupant-se més de protegir el seu espai de llibertat personal i econòmica que no pas l’espai polític dels catalans.”

Una conversa imprescindible sobre com la batalla pel català al món digital és una batalla per l’existència nacional, conduïda per Jordi Graupera, president d’Alhora.

Escolta’l a iVooX:

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: