La immigració i els serveis públics
De Jordi Graupera
Llegir-lo araOriol Falguera explica com Reixida treballa per recuperar la herois oblidats com Daniel Cardona o els resistents antifeixistes que van salvar soldats aliats durant la Segona Guerra Mundial perquè existeix una tendència dels catalans "a matar el pare a cada generació".
És com si la memòria col·lectiva dels catalans no aconseguís mai saltar d’una generació a la següent. Aquesta ruptura no és casual: és el resultat d’una estratègia deliberada dels enemics del país, però també de les pròpies classes dirigents del catalanisme, que han preferit una catalanitat folklòrica i una politització adàmica que impedeix connectar amb la tradició independentista real.
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, dedica la seva vida a recuperar aquesta memòria perduda i trencar el silenci que envolta els nostres herois oblidats sense necessitat de cercar referents fora com acostuma tristament a passar. Des de fer que l’estelada onegi als cent pics més alts del món fins a documentar com els independentistes catalans van ser els primers a organitzar xarxes d’evasió durant la Segona Guerra Mundial, salvant jueus, soldats aliats i governs sencers. Històries que mai surten als llibres de text ni a les pel·lícules, perquè trenquen el relat oficial que vol un independentisme sempre pacífic, sempre moderat, sempre derrotat.
Mentre tothom parla dels maquis republicans, s’oculta que els catalans van ser els primers a entrar a la Catalunya ocupada per Franco per organitzar la resistència. Mentre se celebren icones internacionals, s’ignoren figures com Daniel Cardona, que als quinze anys va plantar cara a l’exèrcit espanyol a la Rambla, o les dones catalanes que van retreure a Macià haver traït la república quan va acceptar la Generalitat en lloc de la independència. Els emprèstits per finançar la revolució de Prats de Molló, les cartes d’agraïment d’Eisenhower als catalans per salvar soldats aliats, la tradició que connecta Pau Claris amb el Front Nacional de Catalunya.
Una conversa imprescindible sobre per què necessitem recuperar aquest orgull nacional, trencar la vergonya de ser radicals i deixar de buscar sempre els referents a milers de quilòmetres quan tenim una tradició de resistència de més de 150 anys. Jordi Graupera conversa amb Oriol Falguera i Júlia Ojeda sobre el canvi de mentalitat necessari per passar de plorar el 2017 a preparar-nos per al proper cop, amb la certesa que la independència es proclama i es defensa.
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.