Deportar 2 milions de persones
De Jordi Graupera
Llegir-lo araLes aules d'acollida són clau per al futur del català, però el sistema educatiu les desaprofita. La Roser Ribalta, professora d'una aula d'acollida a un institut-escola de Ciutat Meridiana, un dels més complexos de Barcelona amb més d'un 90% d'alumnat immigrant, explica com l'èxit inicial es dilueix per manca de coherència i de voluntat política.
Les aules d’acollida són un dels instruments més potents que tenim per assegurar el futur del català, però el sistema educatiu actual les està desaprofitant dramàticament. La Roser Ribalta, directora d’una d’aquestes aules a Ciutat Meridiana, ens explica una paradoxa inquietant: els alumnes aprenen català amb entusiasme i rapidesa, però aquest esforç es dilueix quan tornen a l’aula ordinària, on la suposada immersió lingüística ha esdevingut, a la pràctica, una immersió en castellà.
El problema s’agreuja per les incoherències del sistema: mentre els alumnes llatinoamericans han de passar per l’aula d’acollida, els espanyols que no saben català n’estan exempts. A més, en un moment d’arribada massiva de nouvinguts, aquestes aules estan infradotades i el professorat no té la preparació adequada – sorprenentment, ni tan sols se’ls exigeix el nivell C2 de català.
Una conversa necessària amb Jordi Graupera, professor universitari i president d’Alhora, i Meritxell Blay, professora de secundària i membre del comitè polític d’Alhora, sobre com podem convertir aquestes aules en el que haurien de ser: espais de catalanització efectiva que assegurin la supervivència de Catalunya com a nació.
Dona'ns la teva adreça de correu electrònic i rebràs els nostres continguts (aproximadament un correu per setmana). Si ja ets militant, no cal que t'hi subscriguis, rebràs totes les novetats al correu.