Ni concert, ni econòmic

La direcció d’ERC ha anunciat un pre-acord amb Salvador Illa per investir-lo president de la Generalitat. Un cop més, com amb l’Estatut, només les bases d’ERC poden fer girar el timó del país. A l’autoritari espanyolista de Salvador Illa cal enviar-lo a pastar fang per sentit de la dignitat i del respecte. Un poble i un partit que no se saben respectar a ells mateixos mai no poden tampoc respectar els altres, ni tan sols els seus enemics.

Però és important entendre un detall no menor: la direcció d’ERC ens diu que han pactat un concert econòmic solidari. Evidentment, és mentida. L’ús d’aquest vocabulari desesperat, a més, indica que la direcció d’ERC ha decidit que ja li és igual tot i que si ells estan envilits, doncs envilim també la militància i si podem el país. Per “concert econòmic solidari” pretenen evocar un model a la basca. Els bascos recapten ells els impostos, tenen el control dels diners, i aleshores negocien amb l’Estat el cost “dels serveis” que l’Estat proveeix a Euskadi. Com que les diputacions forals tenen el control dels diners, quan han de negociar una investidura, o el que sigui, tenen la posició forta de la negociació.

Això no és el que s’ha pactat en aquest acord. Segons les informacions que corren, seria la liquidació de l’IRPF del 2026 a l’agència tributària de Catalunya. Val a dir que això en realitat ja es pot fer, si hom vol, i en acabat aquesta agència els transfereix a la hisenda espanyola. Però per convertir l’Agència tributària catalana en el recaptador principal i únic caldria una modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, i una llei orgànica necessita de majoria absoluta al congrés: feu les sumes. Pedro Sánchez i Salvador Illa han ofert una cosa que no poden donar. Això sense comptar que Pedro Sánchez potser ja no hi serà. Evidentment, ni l’IVA, ni Societats, ni Impostos Especials, ni res d’això apareix en cap de les notícies, com ha explicat Xavi Martínez, l’expert en aquestes coses del col·lectiu crític d’ERC “Primer d’Octubre.”

Fa dies que corre la brama, ara sí, ara no, de la creació d’una mena de consorci per recaptar tots els impostos. Seria un consorci participat per l’Estat i la Generalitat, de manera que l’Estat en tindria el control. Això podria semblar un avenç en l’autogovern, però seria un retrocés. Ara mateix, la Generalitat té uns impostos propis, pocs, que recapta directament (com successions, per exemple). I els altres, els impostos espanyols, pot recaptar-los si els particulars així ho decidim. La clau és augmentar els propis i que n’hi hagi cada cop menys d’espanyols, de manera que en cas de conflicte amb l’Estat, tinguis més marge de maniobra. Però un consorci participat per l’Estat i la Generalitat amb control majoritari de l’Estat que recapti tots els impostos en realitat cedeix a l’Estat el control sobre els pocs tributs que ara té la Generalitat. És un retrocés. Sembla que s’ha descartat, però si es fa aquest pacte de paper mullat amb Illa, i Illa és president de la Generalitat, què impedeix que ho interpreti així? Tindrà força ERC per oposar-s’hi amb majories alternatives ultraespanyolistes al Parlament? La mateixa majoria de la manifestació del 8 d’Octubre del 2017 a la que va assistir Salvador Illa.

Tecnicismes a banda, no només no hi pot haver concert, a més no pot ser econòmic, perquè Espanya no pot de cap de les maneres prescindir del dèficit fiscal i mantenir intacte el seu sistema de jerarquies polítiques i econòmiques. Tot l’entramat polític i empresarial de Madrid, i els seus tentacles a tot l’Estat, s’aguanta sobre el fet que cada any arriben 20 mil milions d’euros de franc. Treu això, i el castell de cartes cau.

Per això és doblement criminal que ERC pretengui que això s’està pactant perquè envia el missatge que un concert econòmic és una possibilitat real. L’única cosa que és possible és un maquillatge d’Espanya, que és l’encàrrec que les elits del continent li han fet a Pedro Sánchez. La pregunta és qui el posa, i qui el paga, aquest maquillatge. Primer es van rentar la cara ben rentada amb els indults. Després, la base, que l’han posada Junts i Puigdemont amb l’amnistia, ara la part decorativa, que l’està posant ERC.

Cal començar de bell nou.