La globalització: amenaça o oportunitat per a Catalunya?

Admeto que la globalització ha comportat efectes negatius, com l’ampliació de la desigualtat entre unes perifèries del Primer Món, que pateixen la deslocalització industrial davant d’unes elits metropolitanes altament qualificades i globalitzades, i la pèrdua de diversitat cultural en favor d’un model més homogeni. També ha intensificat l’explotació de recursos i el canvi climàtic, mentre que les decisions econòmiques i polítiques es desplacen fora del control local.

Alhora, podem comparar la globalització amb invents com Internet o el motor d’explosió, que també tenen efectes positius i negatius. Internet ha facilitat l’accés a la informació, però també ha ampliat la desinformació. El motor d’explosió ha transformat la mobilitat, però a la vegada ha contribuït a la contaminació. Així doncs, la globalització, com aquests invents, porta incorporat un equilibri d’avantatges i inconvenients que cal gestionar.

Per molt que es critiqui, la globalització és un fenomen que només desapareixeria amb un cataclisme bèl·lic, una ironia si considerem que aquest cataclisme seria fruit de la por a la mateixa globalització. El repte és com aprofitar-la tot minimitzant els seus danys.

El que m’agradaria destacar són aquells aspectes que poden i han de beneficiar Catalunya en un món globalitzat. Primer de tot, l’aposta de l’economia catalana pel turisme no és culpa de la globalització, sinó més aviat una elecció fàcil i mandrosa per part d’alguns agents econòmics de visió espanyola que han preferit seguir un model tradicional de creixement ràpid i poc sostenible. Aquesta aposta redueix les potencialitats de Catalunya i ens empobreix a llarg termini, transformant la nostra economia en una de baixa productivitat i dependent de factors externs com el turisme de masses.

El debat, però, hauria de ser un altre: volem que Catalunya sigui la Florida d’Europa o la Califòrnia d’Europa? Podem continuar per la via fàcil i convertir el nostre país en una destinació climàtica agradable, amanida de gastronomia i paisatges, o bé apostar pel nostre talent i capacitat emprenedora. En lloc de limitar-nos a atraure visitants, podem impulsar la creació de multinacionals catalanes capaces de globalitzar produccions i processos, consolidant el nostre teixit empresarial en sectors estratègics com la biotecnologia, la indústria digital i la sostenibilitat.

Els qui volem la independència del país sabem que és essencial comptar amb el suport econòmic dels diners catalans. Mentre aquests diners continuïn depenent d’estructures colonials, o bé es mantinguin sota la influència de l’administració a través de subvencions o la projecció turística internacional, no seran realment lliures. El control sobre els nostres recursos econòmics està lligat a l’emancipació del país.

Curiosament, a Catalunya, el camí cap a la llibertat econòmica requereix una coordinació estratègica entre la població i l’economia de les comarques, on l’independentisme és majoritari i les conseqüències de la globalització es perceben de manera més punyent, i els diners i la visió empresarial dels catalans metropolitans. Aquests últims han aconseguit globalitzar els seus productes i serveis, trencant amb la teranyina enganxosa de l’economia colonial autonòmica. És en aquesta sinergia on rau la clau per construir una economia catalana independent i resilient, capaç de competir globalment sense perdre la seva essència ni ser absorbida per interessos externs.

Finalment, cal destacar els aspectes positius de la globalització que afecten Catalunya. El talent i la visió empresarial catalans han de saber aprofitar el lliure comerç global, exportar i apostar per la qualitat, el preu competitiu, la marca o la D.O., defensant els nostres productes en l’àmbit internacional. És possible fer-ho, i és una necessitat urgent si no volem que les futures generacions es limitin a ser porters de discoteca o responsables d’atenció al client d’una línia aèria low-cost. El futur de Catalunya depèn de la nostra capacitat d’innovar, de globalitzar-nos amb sentit i de liderar sectors econòmics clau en un mercat cada cop més interconnectat.