Fer avançar el català a l’escola

Doble xarxa educativa

Dècades d’inacció en un moment demogràficament complex han suposat un retrocés gravíssim de l’escola en català. S’ha trencat la cadena de transmissió del català tant amb les noves generacions com amb la immigració. És urgent revertir-ho. Avui, només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts eduquen plenament en català. La política catalana viu de la ficció que hi ha immersió lingüística: és fals des de fa dècades. I cal treure-la d’aquesta ficció si volem evitar que el català continuï retrocedint i avanci fins la plenitud. Per redreçar aquesta crisi, des d’Alhora proposem canviar el model escolar.

1. Garantir un dret.

Cal una xarxa escolar 100% en català. Moltes famílies que avui voldrien aquesta opció no la poden tenir o han de recórrer a opcions de pagament, creant efectivament una segregació públic/concertat/privat que divideix la societat i deixa gran part de la població a mercè de la castellanització. Per trencar aquesta segregació econòmica i discriminació lingüística, hem de garantir aquest dret per a tothom, tant als catalanoparlants com als que, sense tenir el català com a llengua inicial, volen incorporar-se a la catalanitat plena. La Generalitat ha de tenir l’obligació de garantir la immersió allà on hi hagi famílies que ho demandin, sense excuses i sense dilacions. Avui, això no passa i les famílies es veuen abocades a models de normalització del bilingüisme que generen contextos d’assimilació castellana i segregació per origen i capacitat econòmica. És urgent capgirar això i passar al model de dues xarxes, garantint d’entrada aquesta escola 100% en català.

2. Xarxes, no línies.

Cal un model de doble xarxa per distingir l’escola immersiva de la no-immersiva en la seva totalitat. No volem escoles amb diverses línies lingüístiques: s’ha demostrat que, en aquests casos, el castellà s’imposa als esbarjos, al menjador i altres moments d’activitat comuna, impedeix la immersió real i castellanitza l’alumnat. Així és possible intervenir en les realitats complexes sorgides de les transformacions polítiques i demogràfiques dels darrers anys, on ara hi ha escoles i instituts pràcticament del tot en castellà, tret dels materials oficials. En comptes d’arrossegar tot el sistema educatiu a un model que iguala per baix, normalitza la diglòssia i fa retrocedir el català, podem adreçar cada problema segons la realitat del territori en les escoles d’alta complexitat i, alhora, garantir el dret a l’educació en català on ara no està garantit, malgrat la necessitat i la voluntat de les famílies.

3. Expandir la immersió.

La xarxa en català ha d’educar l’alumne a fer ús de la llengua en totes les circumstàncies i forçar el professorat a complir el projecte que els pares han triat. Només d’entrada, aquesta xarxa en català podria suposar un increment de les escoles que practiquen la immersió del 17% actual fins al 30%, atenent a la demanda de famílies organitzades. És una expansió important que, amb el temps, pot esdevenir majoritària, com ha passat al País Basc, que partia d’una situació, en certs sentits, pitjor, i ha acabat tenint una escola immersiva per sobre del 80%. La clau és l’obligatorietat del departament d’Educació de garantir el proveïment d’una escola 100% en català a qui la demandi, i per tant, tenir presència a tot el territori amb una opció immersiva pública i al servei de tothom —lluny de la segregació concertada actual–, que pugui funcionar de pol d’atracció per a famílies sense català com a llengua inicial que ara no tenen alternativa per sortir del monolingüisme habitual.

4. Catalanitzar l'escola no-immersiva.

A les escoles que també empren el castellà com a llengua vehicular cal avaluar el nivell de català de l’alumnat amb exàmens externs a diversos nivells de l’escolarització obligatòria i posterior. També cal exigir als equips docents determinats requisits de qualitat lingüística i de compliment dels plans lingüístics que avui s’incompleixen per no entrar en conflicte amb els integristes. Davant l’incompliment de les exigències de l’avaluació externa, els centres perdran la certificació lingüística i seran forçats a canviar el pla lingüístic per passar les avaluacions. En aquest context, quan una escola vulgui introduir elements més immersius en el seu pla lingüístic, el departament posarà més recursos a la seva disposició per fer-ho, atenent a les complexitats demogràfiques que vagi enfrontant. Tot això permetrà començar a revertir la situació del català en moltes escoles que avui son “oficialment” immersives però, mentre el català hi és marginal, atorguen títols de C1 al final de l’escolarització que són un frau. Caldrà, per tant, introduir avaluacions específiques de català al final de l’escolarització.

5. Una escola basada en els drets.

Una escola basada en els drets que asseguri la transmissió de la llengua i la cultura, enfortint-nos per expandir el català allà on avui retrocedeix i generi incentius per anar fent avançar la immersió allà on fa dècades que ha desaparegut. La ficció de la immersió fa anys que falla tant en aquells alumnes que no tenen el català com a llengua inicial com en aquells que parlen català a casa, perquè la pressió social els duu a castellanitzar-se. Aquest és el repte principal: restablir la cadena de transmissió del català en totes direccions per garantir la igualtat d’oportunitats i evitar la segregació.

6. Incorporació a la catalanitat.

La incorporació a la societat catalana implica el coneixement de la llengua i la cultura catalanes, i això cal demostrar-ho amb fets i a través de la lliure adscripció. És la nostra tasca, com a catalans, demostrar que la incoporació a la catalanitat és el principal camí cap a la prosperitat i això passa per garantir que hi ha mecanismes públics per incoporar-s’hi. La llengua és l’espina dorsal que permet que tota altra diversitat s’expressi amb llibertat i possibilitats de futur. Es tracta d’uns coneixements que només l’escola immersiva, una escola d’arrels i futur, garanteix. La nostra proposta orienta la societat catalana a expandir la llengua allà on avui retrocedeix per tal que l’escola torni a ser la columna vertebral que garanteix la reproducció social, cultural i econòmica de tots els catalans.