Catalunya estancada: l’última oportunitat per a la Revolució Energètica

Prat de la Riba, en el seu discurs inaugural de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, marca un punt d’inflexió per al futur del país: “Volem per a Catalunya un cos d’estat i no hi ha perill més gros que la immobilitat.” La clau: moure’s cap endavant i evitar l’estancament.

Amb la creació de la Mancomunitat, Catalunya va començar a dotar-se d’infraestructures essencials, especialment en els àmbits de l’energia i les comunicacions. Aquesta iniciativa va ser crucial per preparar la nació per una nova exposició al món: l’Exposició Internacional de 1929, també coneguda com l’exposició de la llum i de l’energia, representant la segona revolució industrial.

Durant l’Exposició de 1929, el Palau Nacional, originalment conegut com el Palau de la Llum, va projectar la senyera al cel, simbolitzant la il·luminació del futur de Catalunya. Aquella nit, la ciutat es va il·luminar amb el somni d’una Catalunya nacionalment compromesa i industrialment pionera al món, com s’explica aquí.

L’energia elèctrica va ser la protagonista principal de l’exposició, i va mostrar la capacitat de Catalunya per innovar i liderar en àmbits tecnològics i industrials. Ara, a cinc anys del centenari d’aquella nit de cloenda de l’exposició que va il·luminar Barcelona i Catalunya, el país es troba en un moment crític. L’estancament industrial i la posició endarrerida en la quarta revolució industrial, especialment en el desenvolupament d’energies renovables, reflecteixen una realitat inquietant.

En els discursos de la investidura vam sentir les típiques frases buides sobre la transició energètica que li cal a Catalunya. En el cas del PSC, a més, sabem que el seu model respon al model d’Estat, on la reindustrialització es centra en Castella i l’Aragó, i on nosaltres serem una anècdota en aquesta anomenada transició verda. En tot cas, el to suat i burocràtic, igual que el de governs i oposicions de les darreres dècades, ensenya que els nostres polítics o no saben o no volen saber quin és l’estat actual d’aquesta qüestió. En diria emergència, però prefereixo parlar-vos de les dades.

Per posar-ho en context, mentre que a l’entrada del nou mil·lenni la indústria a Catalunya representava el 21,2% del Valor Afegit Brut (VAB) de l’economia – una xifra similar a la de la UE-27 (21,1%) – actualment (2023) aquesta xifra ha caigut fins al 18,6% a Catalunya, mentre que la UE-27 s’ha mantingut en el 20,5% del total. Això implica que el VAB industrial català ha passat de ser el 2% de la indústria europea a representar només l’1,6%, i continua en descens constant. Aquesta realitat no seria possible sense una manca de visió i aposta pel motor de la quarta revolució industrial: la producció energètica. Les dades es poden trobar a l’Idescat.

En els darrers anys, Catalunya ha vist una disminució significativa en la seva capacitat de producció local d’energia i un augment en la seva dependència d’energia importada. L’any 2000, la producció local d’energia representava el 35% del consum total, mentre que el 2023 aquesta xifra havia caigut al 14%. Al mateix temps, la dependència d’energia importada ha augmentat del 65% al 86% durant el mateix període.

Avui dia, la distribució de la producció elèctrica a Catalunya inclou un 50% d’origen nuclear, un 20% de fonts renovables i un 30% de fonts fòssils. Aquesta distribució permet que gairebé el 70% de la producció elèctrica sigui lliure d’emissions de CO₂, situant Catalunya en una posició avantatjosa en termes de descarbonització de la generació elèctrica. No obstant això, la major part del consum energètic final encara depèn dels combustibles fòssils, especialment en el transport i la indústria (segons les mateixes dades citades de l’Idescat).

El pla de tancament de les centrals nuclears a Catalunya preveu que aquestes deixin de funcionar entre el 2027 i el 2035. Aquest procés de tancament representa un desafiament significatiu per a Catalunya, ja que la producció nuclear actualment contribueix en gran mesura a l’energia lliure de CO₂. La transició necessitarà un augment considerable en la producció d’energies renovables per compensar la pèrdua de la capacitat nuclear. En cas contrari, la dependència energètica catalana es dispararà molt més enllà del 86%. Cal, per tant, una aposta decidida per l’energia renovable.

Per comparar l’estat de les energies renovables a Catalunya amb altres països, és essencial analitzar els avenços globals i entendre els factors clau que contribueixen al seu èxit. Mentre que Catalunya lluita per augmentar la seva capacitat de producció d’energies renovables, altres països han aconseguit avenços significatius en aquest camp. Els països nòrdics com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Suïssa lideren l’Índex de Transició Energètica gràcies a polítiques efectives d’eficiència energètica i un mix diversificat de fonts d’energia. Dinamarca, per exemple, obté més de la meitat de la seva electricitat de l’energia eòlica, gràcies a polítiques governamentals de suport i una forta col·laboració pública-privada (European Commission).

L’Uruguai també ha fet grans progressos en un període molt curt, augmentant la seva capacitat d’energia eòlica del 1% al 34% en només cinc anys. Aquest èxit es deu a un pla nacional comprensiu, suport polític continuat i la inversió internacional en projectes d’energia neta (European Commission).

Comparativament, Catalunya té en teoria un pla ambiciós per augmentar la seva capacitat renovable amb objectius com arribar als 7 GW de capacitat solar per al 2030 i 62 GW per al 2050. No obstant això, l’execució d’aquest pla ha estat més lenta i sembla ara impossible d’assolir.

Si Catalunya no accelera la seva adopció d’energies renovables, corre el risc de quedar al marge durant la quarta revolució industrial, on l’energia barata i neta és un factor clau per a la competitivitat econòmica. Regions com la Unió Europea, els Estats Units i la Xina estan demostrant que les inversions en energies renovables no només són bones per al medi ambient, sinó que també són crucials per assegurar una economia sostenible i competitiva en el futur.