Caos de Rodalies: un govern català no pot manar menys que els maquinistes

Catalunya porta dos dies sense trens. Dimarts a la nit, el descarrilament d’un tren de l’R4 a Gelida, provocat pel despreniment d’un mur de contenció, va acabar amb la vida d’un jove de 28 anys i va deixar més de quaranta ferits. Volem traslladar el nostre condol a la família i amics de la víctima, així com desitjar una ràpida recuperació a totes les persones ferides.

Ahir dimecres, el Govern va decidir una aturada total de Rodalies (una mesura sense precedents a Europa, la segona vegada en tres anys que es pren aquí) perquè no era capaç de garantir la seguretat d’una xarxa que no controla. I avui, segon dia de col·lapse, una vaga encoberta dels maquinistes de Renfe demostra que els maquinistes espanyols manen més que el Govern del PSC. Tot plegat amb l’AP-7 tallada i els autobusos col·lapsats. Això és el que passa quan depens d’un Estat que no té cap interès a fer que el que considera una colònia funcioni amb normalitat.

Quan un mur cau sobre una via, la pregunta és: qui l’havia de mantenir? Qui decideix quins trams es revisen? La resposta sempre és Madrid i continuarà essent Madrid, com ha recordat el ministre de Foment espanyol avui als mitjans de comunicació, assegurant que mai hi haurà un traspàs de les infraestructures d’Adif. Això despulla la mentida del “traspàs històric” venut per PSC i Esquerra: aquest acord relega la Generalitat a ser una sòcia minoritària d’una empresa inoperativa fins al 2027, sense control sobre vies, catenàries ni senyalització. No es pot gestionar un servei essencial sense tenir la propietat de la infraestructura.

Mentrestant, ERC i Junts continuen donant estabilitat als governs que gestionen aquest desastre (a Madrid i a Catalunya) i després s’espolsen les responsabilitats que se’n deriven.

Què hauria de fer el Govern?

• Obrir un expedient a Renfe i amenaçar de trencar el contracte. Renfe no està complint. Si no disciplina els seus treballadors, la Generalitat ha de resoldre el contracte i buscar-ne un altre amb altres proveïdors, si cal d’altres països.
• Pla de contingència de reclutament de maquinistes: exmaquinistes i maquinistes de mercaderies amb certificació de seguretat han de poder prestar servei d’emergència. Amb un 20-25% del servei ja es podria obrir el servei.
• Doblar els serveis alternatius. No n’hi ha prou amb augmentar els busos un 10%: cal doblar-los i tenir Ferrocarrils a doble capacitat.
• A 10 dies vista, cal acabar amb la comèdia de l’empresa mixta i buscar una operadora nova que garanteixi el servei. En 6 mesos, hem de tenir una altra empresa manant els nostres trens. Hem de començar de zero.

Aquest desastre no és casual, és sistèmic: un model d’Estat que ens espolia 20.000 milions l’any per pagar AVEs deficitaris mentre deixa podrir les rodalies que ens porten a la feina. El conseller de la Presidència que ha anunciat la recuperació del servei de rodalies i la consellera de Territori Sílvia Paneque han de dimitir. Els socialistes han demostrat ni tan sols saber fer tasca de gestors, que era la fortalesa que se’ls suposava quan van formar govern.

Si volem un país que funcioni, no podem pactar el preu de la submissió; cal anar al conflicte obert amb qui ens vol sotmesos.

Descarrega el comunicat aquí:

Descarregar en PDF