Podcast: Milers de milions desaprofitats: ¿Per què l’empresa catalana ignora el seu mercat natural?

El futur del català no es decideix només a les escoles o als parlaments. Es decideix també a les oficines, a les plantes de producció, a les reunions de direcció, a les polítiques de recursos humans. Cada dia, milers de professionals estrangers altament qualificats arriben a Barcelona per treballar en empreses tecnològiques que mai els oferiran la porta d’entrada a la cultura catalana. Mentrestant, centenars de treballadors nouvinguts s’instal·len a pobles com Guissona, transformant demogràficament comunitats senceres sense que les empreses que els contracten assumeixin cap responsabilitat en la seva integració lingüística.

Ernest Pérez-Mas, CEO de Parlem Telecom, ha demostrat que aquesta realitat es pot canviar. La seva empresa ofereix el millor servei al client de tot l’estat espanyol funcionant exclusivament en català monolingüe. “No hi ha cap companyia que faci la mateixa política. Cap no està en català per defecte”, explica en el darrer episodi del podcast Ensems. El directiu, que en 38 anys parlant només català als Països Catalans ha tingut només 3 incidents, exemplifica com les pors sobre el rebuig al català són en gran part infundades.

Quan una empresa catalana funciona amb fragmentació lingüística interna paga costos ocults en eficiència, productivitat i cohesió dels equips. Albert Mercadé, directiu de Basetis, consultora tecnològica amb 400 treballadors, explica com implementar una política lingüística coherent “marca personalitat i coherència” dins l’empresa. Joana Verdera, empresària experta en política lingüística empresarial, identifica les barreres reals que existeixen però també les oportunitats: “Els aportarà valor a mitjà termini”.

El cas de Guissona il·lustra perfectament el problema. En dues dècades, el cens s’ha duplicat i actualment aproximadament la meitat dels residents són d’origen estranger. La major part de l’esforç integratiu l’han hagut d’assumir el teixit social i les institucions locals, mentre les empreses eviten responsabilitats en la integració lingüística. Quan contracten massivament sense integració, traslladen a l’administració pública els costos d’infraestructures i serveis. L’economia catalana paga un preu alt per aquesta desconnexió entre empresa i país.

Però l’experiència de Parlem demostra que quan es fa el contrari, els resultats són extraordinaris. “Si ve gent amb família que porta els nens al col·legi aquí, això és un factor determinant clau”, explica Pérez-Mas. L’empresa obliga els treballadors a participar en reunions en català, i aquests “ho agraeixen molt perquè després els ajuda molt més la relació amb el col·legi i amb els nanos”.

El català representa “milions de persones, milions de consumidors, i són milers de milions d’euros de consum anual”, recorda Pérez-Mas. Malgrat això, va revisar els webs dels principals competidors de telecomunicacions i va descobrir que “cap no està en català per defecte”. Aquesta absència competitiva crea una oportunitat de mercat que Parlem ha sabut aprofitar.

Un dels obstacles principals és el “pacte de silenci” que existeix a moltes empreses: “Sembla que no és responsabilitat de ningú, i alhora és de tothom”, explica Mercadé. La majoria d’empreses no tenen polítiques lingüístiques definides, cosa que fa que per defecte predomini el castellà. Verdera anima els joves professionals a trencar aquest silenci: “Que no tinguin por de demanar el que voldrien veure en aquella empresa. El mateix empresari pot estar esperant que algú li digui per fer aquest pas endavant.”

“El català és l’element més barat, més fàcil, més eficaç de la transmissió d’una identitat”, explica Jordi Graupera, president d’Alhora, a l’inici. “Tu li ensenyes català a algú i estàs fabricant un català.” Les empreses que aposten pel català generen “espais segurs” per a la llengua, cohesionen els equips, faciliten l’arrelament dels treballadors immigrants i contribueixen a crear una economia més integrada territorialment.

La conversa entre Jordi Graupera amb Ernest Pérez-Mas, Albert Mercadé i Joana Verdera demostra que quan les empreses assumeixen el seu paper en la construcció lingüística i nacional, ho fan sense por, amb estratègia i amb visió de futur. I que aquesta aposta no només és coherent amb els valors nacionals, sinó que és bona per als negocis.

Escolta’l a iVooX:

Escolta’l a Spotify:

Escolta’l a Apple Podcasts:

Mira’l a YouTube:

Escolta’l a Buzzsprout: