Catalunya necessita un sistema educatiu que garanteixi la continuïtat de la nostra llengua i cultura nacionals. A Alhora treballem per recuperar l’escola catalana com a pilar fonamental de la transmissió de la catalanitat, amb polítiques pragmàtiques que combatin l’espanyolització progressiva del sistema educatiu.
La immersió lingüística a Catalunya no ha funcionat mai, sempre ha estat un sistema de conjunció lingüística, on no se separa els nens per raó de llengua, però que amb la jubilació de generacions de mestres activistes, l’augment de la immigració i la davallada d’ús social del català, entre d’altres, fa que a l’aula imperi la llengua dominant. El model actual amaga la realitat d’un sistema educatiu que a la pràctica fa immersió en castellà, i això no és fruit de l’atzar, sinó d’un projecte polític d’espanyolització que ha convertit l’escola catalana en un instrument d’assimilació.
Només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts apliquen realment la immersió en català. Aquest fracàs s’explica per la manca de voluntat política real per fer complir la normativa, la pressió judicial espanyola contra el català, l’absència d’avaluació del nivell lingüístic del professorat, i sobretot, la progressiva desaparició del català com a llengua d’ús social.
El resultat és que molts alumnes només senten català a l’aula, sovint impartit per professors sense prou competència lingüística que canvien al castellà a la primera dificultat, normalitzant la diglòssia, contribuïnt a una desconnexió dels joves respecte al català que facilita la dissolució de la identitat col·lectiva i l’acceptació del marc espanyol com a natural i inevitable.
Cal entendre que l’educació en català és la millor política migratòria que pot fer un país: quan eduques un nen en català, estàs fabricant un català. Quan fas que algú parli català, l’estàs incorporant al corpus nacional i restant-lo a l’exèrcit enemic. La immersió lingüística real no només transmet una llengua, sinó que construeix ciutadans que comparteixen una cultura, una manera d’entendre el món i un projecte col·lectiu. Per això l’escola catalana ha de ser l’eina principal d’arrelament dels fills de la immigració.
La immersió, tal com apunten els lingüistes, només funciona amb la voluntarietat dels pares, com es fa a La Bressola, a la Catalunya Nord, que és el sistema veritablement immersiu: cal intervenció en la llengua que es parla a l’aula, al passadís, al pati, al menjador, a les extraescolars. Mentre els partits tradicionals han pactat amb Madrid mesures que debiliten encara més el català, nosaltres proposem un canvi radical que aïlla els fanàtics i posa l’escola al servei de la supervivència nacional: una doble xarxa d’escoles que suposaria un salt en la immersió efectiva de menys del 20% actual a vora un 60%, ja d’entrada.
Crear una xarxa d'escoles 100% en català que garanteixi el dret a una educació catalana de qualitat, fonamentada en el compromís explícit de les famílies amb el projecte educatiu i lingüístic. Aquesta xarxa funcionarà integralment en català a tota l'escola: aula, pati, menjador, extraescolars, demostrant que l'arrelament educatiu és una qualitat pedagògica que arrossegarà la resta del sistema cap a nivells més elevats d'immersió (gràcies a mesures com l'avaluació externa). Fer dependre l'escola catalana de la tria dels pares suposarà un salt de la immersió de menys d'un 20% al voltant del 60% de forma automàtica, tal com hem vist a Balears, País Valencià i País Basc.
Crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya per formar docents d'excel·lència sense dependre d'organismes espanyols. Formar 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes, amb beques per a alumnes que es comprometin a dedicar part de la seva vida professional a produir coneixement en català. Implementar avaluacions periòdiques de competència lingüística per a tot el personal educatiu.
TV3 i Catalunya Ràdio han de ser exclusivament en català, minimitzant les entrevistes i altres continguts en castellà, i en cas de fer-los, normalitzar la traducció simultània o els subtítols. Crear una plataforma digital conjunta entre TV3, À Punt i IB3 que prioritzi continguts per a joves en català. Acabar amb la importació de formats espanyols i apostar per produccions originals que reflecteixin la realitat cultural catalana.
Crear una regidoria de política lingüística en tots els municipis on Alhora tingui representació, destinant el 10% del pressupost municipal per defecte. Aquesta regidoria garantirà l'ús exclusiu del català en actes oficials, escoles municipals de català immersius per a immigrants, esdeveniments culturals i esportius en català, acreditació lingüística obligatòria per a funcionaris, clàusules lingüístiques en contractació pública, retolació exclusiva en català, i creació d'una oficina de drets lingüístics amb règim sancionador efectiu.
Utilitzar el poder de la contractació pública com a motor de canvi lingüístic: cap empresa que no respecti el català rebrà contractes públics de cap mena. Implementar un sistema de certificació lingüística empresarial vinculat a avantatges fiscals, amb un règim sancionador efectiu que penalitzi l'incompliment dels drets lingüístics amb multes significatives.
Si creus que Catalunya necessita polítiques que garanteixin la seva continuïtat com a comunitat cultural i lingüística, amb un enfocament realista que no caigui ni en la xenofòbia ni en la negació dels problemes, et convidem a fer-te militant del partit. Ajudaràs a garantir recursos estables per fer-nos créixer com a organització i a desenvolupar les millors propostes i podràs participar en tota la presa de decisions. Fes-te militant del partit que Catalunya necessita.
