Ens preocupa la llengua

Les solucions adients requereixen un bon diagnòstic

La immersió lingüística a Catalunya no ha funcionat mai, sempre ha estat un sistema de conjunció lingüística, on no se separa els nens per raó de llengua, però que amb la jubilació de generacions de mestres activistes, l'augment de la immigració i la davallada d'ús social del català, entre d'altres, fa que a l'aula imperi la llengua dominant. El model actual amaga la realitat d'un sistema educatiu que a la pràctica fa immersió en castellà, i això no és fruit de l'atzar, sinó d'un projecte polític d'espanyolització que ha convertit l'escola catalana en un instrument d'assimilació.

Només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts apliquen realment la immersió en català. Aquest fracàs s'explica per la manca de voluntat política real per fer complir la normativa, la pressió judicial espanyola contra el català, l'absència d'avaluació del nivell lingüístic del professorat, i sobretot, la progressiva desaparició del català com a llengua d'ús social.

El resultat és que molts alumnes només senten català a l'aula, sovint impartit per professors sense prou competència lingüística que canvien al castellà a la primera dificultat, normalitzant la diglòssia, contribuïnt a una desconnexió dels joves respecte al català que facilita la dissolució de la identitat col·lectiva i l'acceptació del marc espanyol com a natural i inevitable.

La immersió, tal com apunten els lingüistes, només funciona amb la voluntarietat dels pares, com es fa a La Bressola, a la Catalunya Nord, que és el sistema veritablement immersiu: cal intervenció en la llengua que es parla a l'aula, al passadís, al pati, al menjador, a les extraescolars. Mentre els partits tradicionals han pactat amb Madrid mesures que debiliten encara més el català, nosaltres proposem un canvi radical que aïlla els fanàtics i posa l'escola al servei de la supervivència nacional: una doble xarxa d'escoles que suposaria un salt en la immersió efectiva de menys del 20% actual a vora un 60%, ja d'entrada.

Què hem d'abordar amb urgència?

Assolir la majoria al Parlament que posi les institucions educatives al servei de la insurrecció cívica independentista per obtenir la sobirania plena en matèria educativa i lingüística.
La intervenció en la llengua que es parla a l'aula, el pati, el passadís, el menjador i les extraescolars perquè és allà on acaba predominant la llengua dominant. Cal crear espais completament immersius en català on la socialització dels infants sigui íntegrament catalana.
La formació del professorat competent en català davant les jubilacions massives que es produiran els propers anys. Necessitem docents amb domini real de la llengua i compromís amb el projecte nacional.
Acabar amb el regal del títol de català que devalua completament la certificació lingüística i permet que alumnes surtin del sistema educatiu sense competències reals en la llengua pròpia del país.
La descastellanització dels mitjans públics que han esdevingut instruments d'espanyolització cultural del país, normalitzant l'ús del castellà en espais que haurien de ser exclusivament catalans.
La condicionalitat lingüística en tota contractació pública perquè l'administració catalana deixi de finançar empreses que no respecten la llengua del país.

Què és una distracció interessada?

Intentar "fer funcionar" la immersió actual sense reconèixer que el problema sempre ha estat estructural i que la immersió real només funciona amb la voluntarietat dels pares: és el que garanteix un dret i és més fàcil de defensar als tribunals.
Refiar el funcionament de la immersió als inspectors i les sancions, ignorant que a Catalunya hi ha milers de centres i cent mil docents, i que els inspectors acaben buscant el camí de menys fricció igual que mestres i direccions. Muntar un cos de 500 inspectors per omplir informes i formularis és el que menys s'assembla a solucionar el problema.
Les polítiques d'"educació plurilingüe" que presenten el castellà com una llengua més quan és l'instrument de dominació que està minoritzant el català.
Canviar conceptes dins de la llei educativa o fer-hi pegats amb altres lleis per intentar esquivar sentències judicials espanyoles, com si modificar la terminologia pogués evitar que l'Estat imposi el seu model castellanitzador. Aquestes maniobres jurídiques només retarden l'inevitable mentre perdem temps valuós que hauríem de dedicar a construir un model educatiu realment català.

En què estem treballant?

Assolir la independència per tenir sobirania educativa plena

Només amb la independència tindrem la total garantia de poder implementar un model educatiu propi que respongui a les necessitats de la nació catalana i no als interessos de l'Estat espanyol. La sobirania educativa ens permetrà desenvolupar currículums que reforcin la identitat nacional, garantir la formació en català de tot el professorat, i prioritzar la continuïtat cultural per sobre dels interessos assimiladors.

Implementació de la doble xarxa escolar

Crear una xarxa d'escoles 100% en català que garanteixi el dret a una educació catalana de qualitat, fonamentada en el compromís explícit de les famílies amb el projecte educatiu i lingüístic. Aquesta xarxa funcionarà integralment en català a tota l'escola: aula, pati, menjador, extraescolars, demostrant que l'arrelament educatiu és una qualitat pedagògica que arrossegarà la resta del sistema cap a nivells més elevats d'immersió (gràcies a mesures com l'avaluació externa). Fer dependre l'escola catalana de la tria dels pares suposarà un salt de la immersió de menys d'un 20% al voltant del 60% de forma automàtica, tal com hem vist a Balears, País Valencià i País Basc.

Revolució en la formació del professorat

Crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya per formar docents d'excel·lència sense dependre d'organismes espanyols. Formar 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes, amb beques per a alumnes que es comprometin a dedicar part de la seva vida professional a produir coneixement en català. Implementar avaluacions periòdiques de competència lingüística per a tot el personal educatiu.

Transformació dels mitjans públics catalans

TV3 i Catalunya Ràdio han de ser exclusivament en català, minimitzant les entrevistes i altres continguts en castellà, i en cas de fer-los, normalitzar la traducció simultània o els subtítols. Crear una plataforma digital conjunta entre TV3, À Punt i IB3 que prioritzi continguts per a joves en català. Acabar amb la importació de formats espanyols i apostar per produccions originals que reflecteixin la realitat cultural catalana.

Regidories de política lingüística municipals

Crear una regidoria de política lingüística en tots els municipis on Alhora tingui representació, destinant el 10% del pressupost municipal per defecte. Aquesta regidoria garantirà l'ús exclusiu del català en actes oficials, escoles municipals de català immersius per a immigrants, esdeveniments culturals i esportius en català, acreditació lingüística obligatòria per a funcionaris, clàusules lingüístiques en contractació pública, retolació exclusiva en català, i creació d'una oficina de drets lingüístics amb règim sancionador efectiu.

Catalanització del teixit empresarial

Utilitzar el poder de la contractació pública com a motor de canvi lingüístic: cap empresa que no respecti el català rebrà contractes públics de cap mena. Implementar un sistema de certificació lingüística empresarial vinculat a avantatges fiscals, amb un règim sancionador efectiu que penalitzi l'incompliment dels drets lingüístics amb multes significatives.

Llengua i educació