Immigració

Assolir les competències en matèria migratòria assolint la independència de Catalunya és imprescindible per gestionar adequadament els fluxos d'arribada i garantir l'arrelament efectiu. No podem continuar amb el model actual on l'Estat espanyol controla qui rep ciutadania mentre nosaltres assumim els costos d'una integració que és en espanyol. A dia d'avui, el camí per accedir a la ciutadania dels països de parla espanyola és més ràpid: hi ha una discriminació positiva dels ciutadans de països llatinoamericans respecte d'altres immigrants perquè des del punt de vista de l'estat espanyol un immigrant que parla espanyol i que ve de país cristià és més integrable a la seva idea d'hispanitat. Això és inacceptable des d'una perspectiva nacional catalana, però qualsevol intent de modificar-ho implicaria pactar amb l'estat la nostra pròpia minorització demogràfica. Per això, mentre els partits que estan disposats a posar les institucions al servei de la revolta independentista no tinguin majoria, farem valer cada esquerda competencial per desenvolupar polítiques pròpies que enforteixin la comunitat catalana.

Cal transformar el model econòmic català apostant pel decreixement controlat dels sectors que generen precarietat i mà d’obra poc qualificada (turisme massiu, construcció especulativa, agroindústria intensiva) i pel creixement en àmbits d’alt valor afegit (tecnologia, biomedicina, enginyeria, disseny, recerca aplicada), per retenir el talent local i reduir la dependència de mà d’obra temporal. És essencial deixar de subvencionar sectors tòxics, tant directament (macroprojectes com el Hard Rock o la Copa Amèrica, sector porcí intensiu, promoció d'aquests sectors a través de la taxa turística, etc.) com indirectament (infraestructures i legislació que n’afavoreixen l’expansió). Cal reorientar la inversió pública cap a sectors productius i sostenibles, amb criteris d’arrelament territorial i qualificació laboral en la contractació pública, i incentius fiscals per a empreses que contractin joves catalans en sectors estratègics. Mesures immediates: triplicar la taxa turística, moratòria de nous hotels i apartaments turístics, aturar infraestructures que facilitin el turisme massiu o l’agroindústria intensiva, impulsar denominacions d’origen i productes locals d’alt valor afegit, multiplicar la plantilla d’inspectors de treball fins a la ràtio recomanada per l’OIT, perseguir la contractació irregular i combatre l’explotació laboral. Finalment, cal establir salaris mínims sectorials més elevats en neteja, cures i serveis domiciliaris mitjançant la negociació col·lectiva, per dignificar i professionalitzar aquests oficis essencials i trencar el model basat en sous de misèria.

Reformar el sistema educatiu amb una doble xarxa educativa per garantir la immersió lingüística efectiva: una xarxa d'escoles 100% en català (escoles senceres, no línies) on es garanteixi la veritable immersió, mentre l'altra xarxa, l'actual (diglòssica, a la pràctica bilingüe pel creixent domini del castellà), podrà fer plans de millora per arribar a formar part de la primera. L'experiència a Euskadi, el País Valencià i les Illes Balears indica que amb llibertat de tria passaríem del 17% actual a més d'un 60% de manera immediata. Cal contractar 5.000 nous professors de llengua i cultura catalanes en els 10 anys vinents, crear una Escola Superior de Magisteri de Catalunya, implementar mecanismes que retribueixin l'excel·lència en llengua catalana del professorat en actiu i mobilitzar el professorat jubilat.

Invertir 1.000 milions d'euros en un pla d'ensenyament de llengua i cultura catalanes remunerat per a tothom qui no ha gaudit del dret de passar per l'escola catalana democràtica, seguint el model de Finlàndia amb el suec, amb retribució condicional a l'assistència i superació de proves cada dos mesos, amb l'objectiu de formar 100.000 persones l'any. A més, ajudes específiques a la contractació d'immigrants que aprenguin català, creació de xarxes de suport entre famílies locals i nouvingudes, polítiques urbanístiques que facilitin la immersió cultural, assessorament personalitzat que presenti el català com una eina pràctica d'ascens social, suprimir el castellà als mitjans públics i condicionar la contractació pública a criteris lingüístics.

Reforçar l'oferta de formació professional vinculada als sectors estratègics (tecnologia, biomedicina, renovables) que permeti als fills d'immigrants accedir a oficis qualificats i trencar el cicle de precarietat intergeneracional que els condemnaria a repetir els sectors de baixa qualificació dels seus pares. Això inclou crear ponts entre l'educació secundària i la formació professional, vincular aquesta formació amb l'ús del català com a llengua vehicular (requisit indispensable per accedir a llocs de treball qualificats), establir beques de mèrit acadèmic per a estudiants de famílies treballadores que vulguin accedir a formació superior, i facilitar l'accés a pràctiques en empreses dels sectors emergents. L'objectiu és que la segona generació vegi el català i la catalanitat com a vehicles d'ascens social, no com a obstacles.

Facilitar la inserció de les dones immigrants al mercat laboral és fonamental per múltiples raons: és una qüestió de drets i d'independència econòmica, però sobretot és una eina essencial per a la catalanització de les famílies immigrades, ja que quan la dona treballa i aprèn català trasllada la llengua als fills amb una eficàcia molt superior a qualsevol política d'integració tradicional. Ho veiem ara en sentit contrari: moltes famílies magribines parlen en castellà als seus fills com a llengua aspiracional. Cal reforçar els programes públics de formació professional específics per a dones en sectors amb futur (cures professionals, administració, comerç especialitzat), vincular obligatòriament aquests programes amb l'aprenentatge del català, desenvolupar polítiques de conciliació familiar que no penalitzin les dones al mercat laboral, i crear espais de trobada entre dones catalanes i immigrades a través de les biblioteques, centres cívics i equipaments públics. En definitiva, crear oportunitats d'ocupació qualificada que requereixin català, invertint en la capacitació necessària.

Implementar polítiques demogràfiques que facilitin que els joves catalans puguin formar famílies i desenvolupar els seus projectes vitals al país, amb un enfocament que equilibri les necessitats de la població autòctona jove amb les dels nouvinguts. Això inclou reorientar les ajudes a l'habitatge perquè no es basin només en criteris de renda sinó que prioritzin residents habituals i contribuents locals (compra estratègica d'habitatge per part de les institucions en zones tensionades, destinant-lo a residents habituals seguint la línia de Finlàndia), ampliació massiva de la xarxa d'escoles bressol públiques i assequibles, incentius fiscals locals per a famílies amb fills, models de conciliació laboral que permetin compatibilitzar treball i família, programes de retorn per a joves emigrants catalans, suport a l'emprenedoria juvenil arrelada al territori, transport públic amb tarifes reduïdes per a famílies, i transformació del sistema ferroviari per permetre viure fora de Barcelona sense renunciar a oportunitats laborals. El problema demogràfic no es resol només amb immigració, perquè els immigrants també adopten els nostres patrons de baixa fecunditat a la segona generació.